Najat el Hachmi va néixer al Marroc i als vuit anys es va traslladar amb la seva família a Vic, però podríem dir que ha fet de l’escriptura (i la lectura) la seva pròpia pàtria. Llicenciada en Filologia Àrab i col·laboradora en diversos mitjans, amb ‘Jo també sóc catalana’ i amb ‘L’últim patriarca’ va contribuir a visibilitzar la comunitat magribina en una Catalunya que encara no havia assumit la seva condició multicultural. Més tard vindrien l’erotisme en clau femenina de ‘La caçadora de cossos’ o els conflictes entre mares i filles a ‘La filla estrangera’. I ara, sempre inquieta i combativa, publica un assaig clar i contundent, on deixa clar que no vol que ningú parli en nom seu. I per això avui l’hem convidada a l”Àrtic’, on li assegurem que respectarem la seva veu perquè parli de tot el que vulgui. I no només això, sinó que l’escoltarem amb molta atenció.
‘Sempre han parlat per nosaltres’
Najat el Hachmi ha escrit un llibre des de la ràbia i la indignació. Nascuda en un entorn en què la religió limitava les dones i les obligava a dur vel, va créixer reivindicant la seva veu i assimilant com a seves les llibertats aconseguides per anys de lluita feminista. Ara, al seu voltant, joves d’origen musulmà tornen a posar-se el vel des de petites, mentre la classe política practica eslògans benpensants sobre l’ús del hijab com a símbol de respecte cultural i, fins i tot, d’apoderament femení. Tot això és el que l’ha dut a escriure ‘Sempre han parlat per nosaltres’, poc més de 100 pàgines on crida a no renunciar a les conquestes que la dona, també la musulmana, ha aconseguit en la societat occidental.
“Si dic feminisme, dic llibertat”
Amb aquesta afirmació comença el nou llibre de Najat El Hachmi, en què critica els polítics que defensen el vel com a estratègia electoralista, els d’extrema dreta que practiquen el racisme, els imams que volen implantar un islam ortodox, les feministes que porten vel o, fins i tot, les dones occidentals que decideixen abraçar la religió musulmana. Un manifest curt, contundent, sense embuts i que sacsejarà tots els agents implicats en la gestió de la realitat multicultural de la nostra societat. Una realitat que Najat el Hachmi coneix molt bé.
