Ara que deixem enrere l’estiu, busques dites sobre la tardor en català? De refranys i rodolins sobre aquesta estació n’hi ha un munt, molts de populars i alguns d’infantils! Durant la tardor, les hores de llum s’escurcen mentre la foscor avança, conquerint el dia. És el mes en què la boira comença a treure al nas en alguns indrets, els arbres caducifolis es desprenen de les seves fulles i la frescor eriça els sentits. Tot plegat, alhora que el paisatge queda engalanat pels colors terrosos dels boscos.
El saber popular de segles ha observat amb atenció els canvis de la natura en les diverses estacions, ha estat una necessitat per poder predir el que vindria i estar-ne més preparats. Sabem que la tardor és una estació de recolliment, l’inici d’un cicle de renovació que comença amb un cert repòs i, d’alguna manera, amb la mort. Us hem recollit algunes de les dites, refranys i rodolins més curioses d’aquesta estació.
Dites de la tardor en català
A la tardor, ni fred ni calor
Groc, vermell, taronja i marró són els colors de la tardor
Per la tardor, no feu festa major
Pluja de tardor, pluja de saó
Amb saó o sense saó, sembra dins la tardor
Si veus l’eriçó a l’arbocer, la tardor ja ve
Verdura per la tardor, per a tu i per a mi no
Què és la saó, que rima amb “tardor”?
Hi ha alguns refranys de tardor que s’han fet rimar amb saó. Però, què és? Segons el DEIEC, el Diccionari Essencial de la Llengua Catalana, significa això:
1 Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la. Aquestes pluges deixaran una bona saó.
Precisament la tardor és un moment necessari i idoni per sembrar els camps, amb la qual cosa és necessari trobar una terra en saó, òptima —rica i humida— per al cultiu.
La tardor fa por i porta tristor?
Diferents senyals ens mostren com durant la tardor, en què la foscor domina bona part del dia, elements de la natura caduquen o queden en repòs, en calma, per preparar-se durant un hivern latent que esclata de vida a la primavera. Això ha fet que en l’imaginari col·lectiu s’hagi relacionat sovint amb estats d’ànim extrems o ensopits com la por, la tristesa o la melangia; que condueixen a la reflexió abans de l’acció.
Tradicionalment durant la tardor, diferents cultures veneren i recorden els seus difunts. És el cas de Tots Sants a Catalunya, l’Enciclopèdia Catalana ens explica com popularment s’ha celebrat aquesta festivitat: “Dins el costumari cristià la festa de Tots Sants va envoltada d’antigues pràctiques populars i religioses, sovint barrejades amb la diada dels morts, que se celebra l’endemà, però que s’inicia la tarda del dia de Tots Sants amb la visita als cementiris, ja que litúrgicament el dia de difunts començava a la tarda del dia 1, amb l’ofici de vespres (les quals, d’altra banda, venien després de les segones vespres de la festa de Tots Sants). En l’aspecte popular aquest dia hom menja castanyes i panellets i era un antic costum de passar tres parts de rosari per als difunts i fer després la castanyada. En molts indrets les castanyades es feien i es fan públicament entorn de fogueres”.
Dins el costumari cristià la festa de Tots Sants va envoltada d’antigues pràctiques populars i religioses, sovint barrejades amb la diada dels morts, que se celebra l’endemà, però que s’inicia la tarda del dia de Tots Sants amb la visita als cementiris, ja que litúrgicament el dia de difunts començava a la tarda del dia 1”
Refranys de por, tradició i foscor
Alguns refranys recullen tot aquest imaginari cultural i emocional:
A la tardor, la fosca fa por
La tardor porta tristor
El novembre ens vol fer por, amb les boires de la tardor
Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes
Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l’any bombons
Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats
Per Tots Sants sembra amb les dues mans
Per Tots Sants, desa el vano i treu els guants
Per Tots Sants, sembrats els camps
