L’any 1998 un grup de set dones es van convertir en les primeres estibadores del Port de Barcelona. Fins aquell moment només hi treballaven homes. El Museu Marítim ha recuperat una exposició sobre l’estiba que es va estrenar ara fa 10 anys i n’ha actualitzat el contingut en clau femenina. D’entre aquelles primeres estibadores n’ha trobat dues que encara hi treballen. Han accedit a enregistrar un vídeo que s’ha afegit a la mostra com a testimoni del procés de feminització del sector.
Una feina històricament d’homes
Els estibadors havien estat eminentment homes forts i resistents. La feina implicava aixecar pes. Les mercaderies arribaven en carro al port. Els treballadors deixaven els sacs, les tines i els farcells al moll i, posteriorment, els carregaven a la bodega del vaixell en el qual viatjarien. Cap als anys 50 els palets van ajudar a fer la feina menys feixuga, perquè permetien carregar blocs sencers de mercaderies.
Però la veritable revolució va arribar amb els contenidors. No només van fer més ràpid el transport, sinó que també van transformar els ports. “Va obligar els ports a canviar la seva estructura, es necessitaven uns grans espais per poder-los estibar, grans grues i uns vaixells també preparats, ja no servien les embarcacions d’abans”, explica la cap de l’Àrea d’Educació i Activitats del Museu Marítim de Barcelona, Mireia Mayolas.
L’exposició “L’art d’estibar” es pot visitar de manera gratuïta al Museu Marítim fins al 29 de setembre.
