La Catedral de Barcelona s’ha curat en salut i, per tal d’adaptar-se al toc de queda vigent, ha oficiat el Cant de la Sibil·la que precedeix la Missa del Gall una hora abans, a les 21.45 h, en lloc de les 22.45 h com és habitual. L’aforament s’ha reduït, però a diferència de l’any passat, el Cor Francesc Valls ha tornat a comptar amb tots els cantaires, dotze en total.
Mariona Llobera, per tercer any consecutiu, ha encarnat la Sibil·la interpretant les estrofes de cant gregorià en català des de la trona, que el Cor Francesc Valls ha anat responent una per una. La música del darrer responsori s’encarrega cada any a un compositor per tal que la faci més contemporània. I aquesta vegada ha estat Albert Guinovart. “He intentat conciliar el text, que és molt fort, amb l’ esperit de la nit de Nadal”, explica.
Cor desplaçat
La gran novetat d’enguany, però, és que s’ha desplaçat el cor enrere, que aquesta vegada no ha cantat sota la torre gòtica des d’on ho ha fet Mariona Llobera. Segons el director del Cor Francesc Valls, Pere Lluís Biosca, “la decisió té a veure amb una millor projecció acústica des del nou emplaçament, tot i que pels cantaires no és tan còmode”.
El Cant de la Sibil·la s’interpreta a la Catedral des de l’any 2009, per bé que a Barcelona es va recuperar, deu anys abans, a la basílica de Santa Maria del Mar. Es tracta d’un drama litúrgic d’origens pagans (la sibil·la és una mena de pitonissa grega que anuncia l’Apocalipsi) que l’esgésia va incorporar durant l’Edat Mitjana però que el Concili de Trento va bandejar al segle XVI. Només a Mallorca va romandre com a tradició inalterable de la nit de Nadal.
