A l’agenda setmanal d’Ada Colau, sigui com a alcaldessa o com a candidata de Barcelona en Comú a les eleccions municipals del 28-M, sempre hi ha una tarda alliberada d’actes o reunions: “Intento, com a mínim, acompanyar un dia el meu fill petit a futbol i fer vida absolutament normal”. És el moment de conciliació que ha escollit per parlar de la seva cara més personal. Aquest cop és un dissabte i al club on entrena el Gael, el Martinenc, no hi faran un partit, sinó la festa d’aniversari de l’altre fill, el Luca.

Compaginar la vida familiar i la feina a l’Ajuntament ha estat i és una “preocupació” per a Colau. Ho explica trobant-hi les similituds: “L’alcaldia i la maternitat tenen en comú que sempre s’espera que hi siguis, perquè ets a prop. Són molt exigents i això, a vegades, és injust, però compensa”. Reconeix, això sí, que en termes de conciliació, el que li fa “mínimament sostenible” la vida és l’ajut de la mare.

El mateix pis d’abans de ser alcaldessa

Fa les coses fàcils que visquin molt a prop l’una de l’altra, al barri del Camp d’en Grassot, al districte de Gràcia. L’habitatge de l’alcaldessa és, de la seva vida privada, un dels temes sobre els quals s’ha especulat més: “Continuo vivint al mateix pis de lloguer del carrer de Còrsega on em vaig mudar fa uns 13 anys”.

Assegura, de fet, que estan “molt arrelats” al barri i als comerços de proximitat: “Hi vaig jo, al forn, a la verdureria de la cantonada”, explica mentre tria el regal d’aniversari a la Llibreria Sendak. A la pregunta sobre si compra en línia respon que “mai”.

En metro, a peu, i en cotxe com a “complement”

La rutina d’aquesta tarda en família també inclou desplaçar-se fins al Guinardó en metro. “Sempre hi anem i després tornem en autobús”, afirma. Sobre les suspicàcies d’electoralisme que comporta la imatge, respon: “Molta gent ha vist que l’agafo cada setmana, i amb els nens és el més habitual”.

Ella, diu, també escull caminar sempre que pot, per exemple de casa a l’Ajuntament, si l’agenda li ho permet, en uns 25 minuts. Tot i això, el cotxe sempre és una “opció complementària”. “Encara que vagi caminant, em segueix un cotxe escorta de la Guàrdia Urbana que també agafo quan he d’anar d’una punta a l’altra, o fer desplaçaments més ràpids”, explica. I puntualitza: “Però no és un cotxe amb xofer, és d’escorta”.

Casa i pijama, “luxe asiàtic”

La política ja ha format part de la vida de Colau en forma d’activisme abans d’entrar a l’Ajuntament. I té clar que el dia que abandoni la institució, “per temporalitat”, no ho deixarà del tot: “M’imagino fent activisme en entitats socials o en molts altres llocs”. Abans, però, si té algun dia realment lliure per dedicar-se només a ella mateixa, ja té pensat el pla: “Quedar-me sola a casa en pijama és, ara mateix, el màxim luxe asiàtic que puc imaginar”.

Què vols saber de les eleccions municipals a Barcelona?