Barcelona va viure la transició democràtica amb canvis carregats de simbolisme als carrers. Literalment, amb canvis en el nomenclàtor per evidenciar la fi de la dictadura a alguns dels principals carrers de la ciutat. És el cas de l’avinguda Diagonal, que ja el 1979 va perdre la denominació d’avenida del Generalísimo, o de la Gran Via de les Corts Catalanes, que aquell mateix any va deixar enrere el nom d’avenida de José Antonio Primo de Rivera. Però no tots els canvis a la ciutat van anar tan ràpid. De fet, els barcelonins han conviscut amb el franquisme en monuments i escuts fins fa pocs anys. I encara hi ha unes poques plaques de la dictadura als carrers que es conserven per la resistència d’alguns veïns.
Monuments
Fa tan sols 14 anys va anar a terra a la ciutat un dels dos monuments als caiguts, els soldats morts en batalla del bàndol nacional, que encara es conservaven a Barcelona. Era un conjunt escultòric que es va erigir a l’avinguda Diagonal, davant del Palau Reial, a principis dels 50 perquè estigués a punt per al Congrés Eucarístic del 1952. L’any 2009 també va ser enderrocat a l’avinguda de Josep Tarradellas un monument a Primo de Rivera que s’havia instal·lat el 1963.
A Barcelona, però, encara queda un monument als caiguts, lleugerament modificat. Ubicat al Fossat de Santa Elena del Castell de Montjuïc, la inscripció “Caídos por Dios y por España, ¡Presentes!” es va modificar l’any 1986 per una de més genèrica: “Honor a todos los que dieron su vida por España”. Les misses en homenatge al bàndol feixista es van seguir celebrant fins a la prohibició expressa de l’Ajuntament l’any 2015.
Estàtues
La darrera gran estàtua retirada va ser ‘Victòria’, de l’escultor Frederic Marès, que fins llavors presidia l’obelisc de la plaça del Cinc d’Oros. Anys enrere, també s’havia anat apartant progressivament l’estàtua de ‘Franco eqüestre’, que fins al 1986 estava instal·lada al pati d’armes del Castell de Montjuïc. D’allà va passar al Museu Militar del mateix equipament fins que l’any 2001 es va decidir retirar a un magatzem. Aquesta mateixa escultura va ser objecte de vandalisme en l’exposició de memòria històrica que el consistori va programar a El Born Centre de Cultura i Memòria.
Escuts
La Llei de memòria històrica, aprovada el 2007, va servir de palanca perquè la llavors ministra de Defensa, Carme Chacón, ordenés la retirada dels quatre escuts franquistes que quedaven en edificis militars de la ciutat. N’hi havia dos a la caserna del Bruc, un a l’edifici del Govern Militar i un altre a la Capitania Militar.
Plaques i carrers
Més enllà del nomenclàtor franquista evident que va deixar la dictadura a la ciutat, en els darrers anys també s’ha fet una revisió dels canvis més subtils que es van imposar després de la Guerra Civil. És el cas del carrer del Secretari Coloma, que recentment ha recuperat el nom de Pau Alsina. O, anys enrere, el de l’avinguda de Vallcarca, que va abandonar el nom de carrer de l’Hospital Militar el 2006.
En els darrers anys, la feina de l’Ajuntament s’ha centrat a retirar les plaques franquistes, la majoria en habitatges construïts per l’Instituto Nacional de Vivienda, de les façanes de la ciutat. Des del 2017 se n’han retirat més de 1.300, tot i que encara hi ha un reducte de plaques que no s’han pogut eliminar. Pertanyen a 18 comunitats de veïns, la majoria al districte de Sarrià – Sant Gervasi, que l’octubre del 2019 encara s’hi resisteixen.
