Febre pel gelat: cada cop hi ha més gelateries a Barcelona, amb propostes tradicionals, innovadores o que arriben de cuiners de renom. L’últim a sumar-s’hi ha estat Albert Adrià, que obrirà una gelateria a la Rambla aquest estiu. El gelat ha passat de ser un producte per consumir només a l’estiu a tot l’any i cada cop hi ha més propostes que obren locals a la ciutat i que conviuen amb les gelateries tradicionals, de tota la vida, algunes amb més d’un segle dedicades als sabors més frescos.
“Hi ha una tendència cap a la qualitat i els orígens, adaptant-lo als gustos locals”, ha assegurat en una entrevista al ‘bàsics’ Carla Álvaro, influenciadora gastronòmica —la trobareu a EatInBCN— que considera que el gelat “és sinònim d’estiu, tarda i passejar”.
Més competència de gelateries
Les gelateries a la ciutat van néixer amb els valencians. Van arribar per descobrir als barcelonins l’orxata de xufa i els torrons, les especialitats amb què dividien el negoci durant l’any. D’aquestes, les més antigues de Barcelona són La Valenciana, a l’Eixample (1910), i El Tío Che, al Poblenou (1912). Aquesta última, situada al barri del Poblenou, ha vist com proliferaven locals nous. Tere Moreno, propietària d’El Tío Che, recorda que “abans de les Olimpíades al Poblenou érem gairebé únics, ara hi ha moltes gelateries al barri, hi ha més competència”.
Moreno també explica com antigament el seu sogre tancava el local durant la temporada d’hivern, però des de fa uns 28 anys van incorporar els torrons i obren tot l’any: “Per Nadal ens venen a buscar postres: sorbet de llimona, mar de cava, per pair, o gelat de torró, barres de vainilla”.
“Es comença a veure el gelat com un menjar i abans era unes postres”
Un altre motiu del canvi d’hàbits en el consum de gelats és que “es comencen a veure com un menjar i abans eren unes postres”, ha assegurat Maurizio Lunardi, de Cloud Gelato Italiano. També creu que el fet que Barcelona cada vegada és més internacional, amb més població estrangera, també ha generat que s’importi el consum tot l’any. Tot i això, considera que encara hi ha diferències entre temporades.
Per Carla Álvaro, el turisme hi té molt a veure i és aquest col·lectiu el gran consumidor en qualsevol època.
“No és una moda”
Per Florence Maneschi, directora de Badiani a Espanya, aquest boom de gelateries a la ciutat no és una moda: “Crec que es quedarà. A més, es pot escollir entre diferents nivells de qualitat”. I no només de qualitat, també de sabors.
Vainilla, nata, xocolata i maduixa conviuen amb gustos i presentacions nous, i les propostes artesanals i tradicionals, amb d’altres de més innovadores. Una de les apostes és combinar els gelats clàssics amb productes típics, per això a Cloud fan gelat de pastís de Santiago i de llet merengada. A El Tío Che juguen amb els clàssics com el “tutti frutti”, però les noves generacions fan apostes més arriscades com el gelat de beixamel.
Els barcelonins mengen gelat tot l’any?
Les temperatures poc fredes que viu Barcelona com a conseqüència del canvi climàtic han fet que el gelat no sigui un producte exclusiu de l’estiu. Són molts els barcelonins que en mengen durant tot l’any i de tots els gustos: festuc, menta i xocolata, maduixa… Els industrials més típics també tenen èxit, com el Calippo, el Frigopie i el Drácula. Al ‘bàsics’ hem sortit al Poblenou a preguntar al veïnat quina és la seva relació amb el gelat.
