Resseguint les pàgines del llibre de visites del restaurant Can Fusté et pots fer una idea de l’impacte que provoca la seva cuina i la seva gent entre els clients que hi han anat a menjar. Eugenio, Paco de Lucía, Alaska, Santiago Segura, el cantant Dani Martín, Javier Bardem, Felipe González, Jordi Pujol i l’humorista Gila són alguns dels qui hi han deixat signatura i dedicatòria elogiant la cuina d’un establiment familiar que pot presumir de fer 50 anys en plena forma. El secret de l’èxit el té clar la copropietària María Plaza: “Treball, constància i bon producte!”, exclama.
D’estudiant de medicina a propietària de Can Fusté
María Plaza estudiava per ser metge però quan el seu pare va morir ella no va dubtar a posar-se al capdavant del negoci familiar. “De vegades me n’he penedit, perquè a mi m’encantava i m’encanta la medicina. Però vaig prendre la decisió correcta”. Al seu costat, discret, el Carlos Fernández s’ocupa que a la sala del restaurant tot rutlli a la perfecció i explica els plats que ha cuinat l’Isaac Aragall: fesols de Santa Pau, amb botifarra del Montseny i calamarsons de Blanes; pèsols llàgrima amb “ous al revés arrebossat per fora i sencer per dins” i bacallà amb un pil-pil de mel i sobrassada. “Una carta que homenatja el producte de temporada”, assegura Aragall, mentre exhibeix una safata plena de múrgoles “que ara estan en el seu millor moment”.
“Campament base” durant el segrest de Quini
Tornem a la història de Can Fusté. 50 anys en què ha constatat també la transformació del barri de les Corts. “Això eren tot camps, quan plovia s’inundava i enfangava tot. A poc a poc, es va començar a urbanitzar, va obrir El Corte Inglés i va convertir-se en el que és ara”, explica la María. El restaurant també ha estat testimoni de la història del Futbol Club Barcelona. “Durant el segrest del Quini, el meu pare no va tancar cap dia. El restaurant era el campament base per a policia, periodistes i família”, recorda.
Assegura que abans, el tracte amb la directiva i els jugadors del club era molt familiar i que avui dia la situació és diferent “també entre ells, hi ha més fredor”. Tot i això, no amaga la satisfacció de la carta que els va escriure Joan Laporta amb motiu dels 50 anys. Està exposada a l’entrada del restaurant. “Li agraeixo moltíssim el detall, que s’hagi pres la molèstia de fer-nos aquesta dedicatòria”.
“Un dia va venir Charlize Theron!”
La María no esgota l’anecdotari. Recorda el dia que va baixar al restaurant perquè el seu marit la va alertar que hi havia algú famós que ell no reconeixia. “Era Charlize Theron! Guapíssima, altíssima, es va fer fotos amb tots nosaltres!”. El cantant d’El Canto del Loco, Dani Martín, va demanar entrar a la cuina per felicitar l’equip “perquè havia gaudit molt del menjar”. També hi ha hagut pintors que els han regalat els seus quadres, “amants que es trobaven sempre el mateix dia a la mateixa hora i a la mateixa taula”. Visites que ells han atès “amb absoluta discreció”.
Em queixo de la poca importància que se’ns dona. Hauríem de sortir a les guies”María Plaza, copropietarà del restaurant Can Fusté
50 anys d’història en què la María ha trobat a faltar el reconeixement de la ciutat. “No reps cap ajuda, cap suport, t’ho has de fer tot sol”, lamenta. “Ens haurien de situar com a punt interessant, donem vida i seguretat al barri”. Recrimina que sempre es doni publicitat als mateixos i demana “consideració perquè fem gran la ciutat”. Creu que arribar a fer mig segle de vida no ha estat fàcil i és motiu suficient per “sortir a les guies”. Agraeix, en canvi, la fidelitat dels clients de tota la vida: “Tornen perquè diuen que se senten com a casa. Estem en un moment dolç, l’estem gaudint molt”.
