‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. En aquesta ocasió posa la lupa optimista en la nova campanya que ha iniciat la Guàrdia Urbana per perseguir els grafiters. També s’ha fixat en la iniciativa que planteja que les persones sense llar es puguin visitar a qualsevol CAP de la ciutat. I per acabar, s’ha traslladat al rec Comtal al seu pas per Vallbona, on la rata grisa o de claveguera ha trobat un paradís en les aigües freàtiques i cristal·lines.
1. Grafiters? No, gràcies
La Guàrdia Urbana ha iniciat una campanya per perseguir els grafiters de Barcelona. Márquez recorda la diferència: si és legal és art urbà i per tant és un mural; si és il·legal és un grafit. Murs Lliures, per exemple, és un espai on és legal pintar. En canvi, fer-ho en una paret qualsevol és il·legal.
Aquestes són algunes de les darreres actuacions de la Guàrdia Urbana:
20 de març del 2024: Localitzada i denunciada una persona que estava fent pintades en una façana de Ciutat Vella.
28 de març del 2024: Denunciades tres persones per realitzar pintades a Ciutat Vella.
1 d’abril del 2024: Intervinguts 50 pots de pintura en un espai no autoritzat per pintar a la Vall d’Hebron.
El periodista explica que ara hi ha més denúncies i que aquesta no és la primera vegada que la Guàrdia Urbana fa una campanya per perseguir aquest delicte. De fet, durant l’any 2023 es van posar un total de 486 denúncies per pintades a la via pública, mentre que l’any 2022 van ser 327.
A mitjans de març, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van fer un comunicat conjunt en què anunciaven la detenció de 21 persones per fer grafits en infraestructures ferroviàries, 14 de les quals a Barcelona.
Més dades: Renfe va gastar 11,6 milions d’euros l’any passat només en neteja de trens pels grafits i es van denunciar 2.340 incursions de grafiters a les instal·lacions ferroviàries. L’import de les sancions es va incrementar l’any 2023 de 300 a 500 euros i pot arribar als 600 euros si es pinta una façana patrimonial.
Márquez recorda que a Barcelona, però, hi ha maneres de pintar al carrer de manera legal i sense l’alè de la Urbana al clatell. Tot va començar l’any 2012, amb Xavier Trias d’alcalde. Va començar la iniciativa Murs Lliures, una sèrie de parets públiques que els muralistes podien reservar per pintar la seva obra efímera. Efímera perquè al dia següent algú altre podia tenir una reserva i dibuixar-hi a sobre.
El primer mur es va instal·lar als Jardins de les Tres Xemeneies i actualment són 16 els murs repartits per tota la ciutat. Ara ja no cal reserva. El periodista explica com fer-ho: poses “murs lliures” al buscador i apareix la pàgina municipal amb el mapa. En resum, diu Márquez: “Grafiters il·legals? No, gràcies. Muralistes i artistes urbans, benvinguts”.
2. Escoltem els col·legis professionals
Una iniciativa del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i un grup de treball format per unes 40 persones de l’àmbit sanitari i social planteja que les persones sense llar es puguin visitar a qualsevol CAP de la ciutat. Segons el recompte d’Arrels Fundació, hi ha 1.384 sense sostre a la ciutat.
Per Márquez té tot el sentit que hi hagi algú que pensi sobre aquesta qüestió si recordem que tenen una esperança de vida 20 anys per sota de la mitjana. Pel periodista està bé que tinguem gent que busqui el millor per a aquestes persones perquè a l’altre extrem seguim tenint l’arquitectura hostil, tots aquells elements que alguns privats col·loquen a les seves façanes per tal que no s’hi instal·li una persona sense llar. Recorda que hi ha una doble victimització: per dormir al carrer i per la invisibilitat i aïllament a què són sotmesos.
El periodista creu que té molt de sentit que els col·legis professionals com el COMB s’impliquin en la societat, ja que considera que moltes decisions que arriben des de la política haurien de tenir una mirada molt més tècnica, de vegades fins i tot només tècnica.
Un exemple, una conferència al COAC aquest dimecres amb el títol “Volem circular per una Barcelona neta, silenciosa i descarbonitzada”, amb quatre experts, tots ells de perfil tècnic i universitari. Van fer propostes com el peatge urbà, que molts experts veuen claríssim que és la manera definitiva de reduir cotxes, però quin polític s’hi atrevirà…
Fa un parell de setmanes, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, juntament amb el d’Enginyers Industrials, va organitzar la xerrada “Com finançar la transició cap a la mobilitat sostenible”. En aquesta taula hi va haver un consens absolut en la necessitat que els polítics pactin pressupostos a llarg termini per garantir un transport públic eficient i de qualitat.
Márquez està “molt a favor que els col·legis professionals facin un pas endavant”.
3. Rates al rec Comtal
Un equip de betevé es va traslladar fa uns dies al rec Comtal al seu pas per Vallbona i es va trobar que les aigües freàtiques i cristal·lines s’havien convertit en paradís i refugi de la rata gris o de claveguera.
A Barcelona viuen al subsol, com les Tortugues Ninja, recorda Márquez, però en ser animals d’aigua, quan veuen l’opció de fugir de les clavegueres no s’ho pensen. “Entre banyar-te en una bassa infecta o en una piscina municipal el primer dia que obre no hi ha color”.
El periodista diu que, de moment, la presència de rates al rec Comtal no és motiu d’alarma.
