Obrir, tancar, tornar a obrir amb limitacions, tornar a tancar, i sembla que de moment tornar a obrir amb l’aforament al 50 % i aplicant totes les mesures sanitàries vigents. Així han estat els últims mesos a la Filmoteca de Catalunya, que enceta temporada recuperant les quatre sessions diàries i alguns dels cicles interromputs pel confinament i les normatives restrictives.
Carta blanca a Lluís Homar
Un dels cicles que està a punt d’acabar ha donat carta blanca a aquest actor veterà que fa uns dies rebia a Màlaga el premi Max a millor actor protagonista per ‘La neta del senyor Lihn’. Amb més de 50 anys de carrera, a Lluís Homar no se li ha escapat ni el premi Max, ni el Gaudí, ni el Butaca, ni el Goya. Per al seu cicle a la Filmoteca ha triat una representació de pel·lícules de la seva filmografia que, premiades o no, van significar un repte interpretatiu o un veritable punt d’inflexió, com és el cas de ‘La mala educación’.
Pedro Almodóvar va dirigir-lo en un dels seus papers més emblemàtics, però Homar també ha estat a les ordres d’altres grans noms com Vicente Aranda, Pilar Miró, Ventura Pons o Montxo Armendáriz i, a més, sempre ha donat suport a cineastes emergents. De tot plegat en parlarà aquest divendres amb Esteve Riambau en una conversa prèvia a la projecció de la seva pel·lícula predilecta, ‘Ningú no és perfecte’, de Billy Wilder.
Éric Rohmer: el cel·luloide i el marbre
El mes de març la Filmoteca havia de celebrar el centenari del naixement d’Éric Rohmer, però la pandèmia ha posposat fins ara la retrospectiva d’aquest referent de la Nouvelle Vague. El cicle parteix de l’article ‘El cel·luloid i el marbre’, que Rohmer va publicar el 1955 a la revista ‘Cahiers du Cinema’ i en què qüestionava des d’una supèrbia cinèfila altres arts com la literatura, la pintura o la música. Amb el temps, va capgirar del tot el seu discurs i va apostar per la transversalitat de les disciplines artístiques, que va desenvolupar en diverses ficcions i documentals. Les sessions del cicle reuneixen materials televisius i els relaciona amb peces fílmiques en les quals resulta evident la influència de les altres arts i la fascinació per la bellesa en tots els seus vessants.
Joan Pineda, en el record
També es recorda la figura de Joan Pineda, pianista i col·laborador habitual de la Filmoteca, que va morir el mes de gener passat. Pineda va compondre diverses bandes sonores per a pel·lícules, com la d’‘Alícia a l’Espanya de les meravelles’, un viatge oníric i fantàstic per la història de l’Espanya franquista, dirigit per Jordi Feliu el 1978 i que tancarà l’homenatge al músic el dijous 24 de setembre.
Eugenio Trías, cinèfil
Un altre dels noms homenatjats aquest mes és Eugeni Trias, referent de la filosofia espanyola de la segona meitat del segle XX. La seva cinefília el va portar a escriure articles i llibres reflexionant sobre la condició humana i el seu tractament a pel·lícules com ‘Vertigo’, de Hitchcock; ‘Nostalghia’, de Tarkovski, o ‘Persona’, de Bergman.
Festival de Cinema Jueu 2020
També torna a la Filmoteca el Festival de Cinema Jueu de Barcelona, que acaba d’inaugurar la 22a edició amb l’estrena d”Irradiés’, del director cambodjà Rithy Pahn. Aquesta aproximació poètica a l’horror dels exterminis va rebre el premi a millor documental al Festival de Berlín i és el paradigma més evident del fil conductor d’aquesta edició: posar en imatges les supervivències, tant del cinema com de les llengües i la memòria històrica.
Però el documental no és l’únic gènere que reflecteix els conflictes de la identitat jueva contemporània en aquesta mostra, també s’hi projecten ficcions dramàtiques com ‘Minyan’. Situada al barri de Brooklyn als anys 80, la pel·lícula retrata les contradiccions d’un adolescent jueu rus que ha de bregar amb la seva fe, la seva identitat nacional i la seva sexualitat. ‘Minyan’ tancarà el 30 de setembre el festival i també la programació mensual de la Filmoteca de Catalunya, que esperem no hagi de tornar mai a apagar els projectors ni a buidar el pati de butaques.
