Els poetes Esteve Plantada i Míriam Cano han publicat els poemaris ‘Troncal’ i ‘Vermell de Rússia’ amb LaBreu Edicions. Avui seuen al nostre sofà per parlar de poesia en temps de coronavirus.

Companys en l’art d’escriure versos

Amb una carrera com a escriptors, traductors, editors, columnistes, periodistes, lletristes i poetes, queda clar que la Míriam Cano i l’Esteve Plantada s’han plantejat allò tan utòpic de viure de i per la paraula. Companys de generació i de llengua, la Míriam ha traduït textos clàssics, ha escrit novel·les, articles i fins i tot versos per a teatre infantil. L’Esteve, per la seva banda, ha alternat la feina com a periodista cultural amb la d’editor, crític literari i músic. I tots dos, en definitiva, han fet de la poesia un element ‘Troncal’ de les seves vides i han recitat els seus versos amb els llavis pintats de ‘Vermell de Rússia’. I tot i que tant un com l’altra han fet moltes incursions a l”Àrtic’, avui conquereixen per primer cop al nostre sofà vermell, on ens havíem proposat el repte de fer una entrevista en hendecasíl·labs però ens conformarem amb una mica de rima lliure i ritme vibrant.

Esteve Plantada i Míriam Cano ens presenten dos poemaris nascuts d’impulsos diferents, però amb molts punts en comú. ‘Troncal’ neix de les reflexions i les urgències d’una societat convulsa, afectada per epidèmies com la del virus de l’Ebola i per moviments polítics com el procés. ‘Vermell de Rússia’, en canvi, ens mostra el dol d’una pèrdua i el procés de recuperació. Tots dos, això sí, tenen en comú l’impuls de dues de les veus poètiques més potents del panorama català, intenses i riques en matisos que plasmen en poemes sentits, que surten de les entranyes. Present i futur de la poesia en català.