La figura del narcotraficant resulta fascinant, ja que acostuma a ser un ésser carismàtic i ple de matisos que permet fer una diagnosi sovint molt incòmoda de la nostra societat. Així doncs, no és d’estranyar que cada cop més, els narcos estiguin molt presents a la ficció televisiva. Repassem vuit sèries recents que mostren diverses cares del narcotràfic.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Descobreix les 8 plataformes per veure sèries” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/artic/plataformes-streaming-series/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]
‘Hache’
Verónica Fernández. Netflix, 2019
Aquesta sèrie de Netflix, rodada a Catalunya, tracta la història d’una dona que acaba vivint amb un narcotraficant que opera al port de Barcelona i que, de mica en mica, va escalant posicions en aquest submon de mafiosos i traïcions. El millor de la sèrie són els seus aires de “noir” clàssic i també que ofereix una visió de Barcelona poc habitual de veure a la televisió. El seu repartiment és clau, perquè inclou Adriana Ugarte, Javier Rey i un bon grapat d’actors i actrius catalans, entre els quals destaquen Marc Martínez, Josep Julien i Íngrid Rubio.
‘Fariña’
Ramón Campos. Atresmedia, 2018
Una sèrie que va triomfar molt aquí, però també a fora gràcies a Netflix. Aquí venia amb l’aval de ser l’adaptació d’un llibre d’èxit firmat per Nacho Carretero, però si la sèrie no hagués tingut la capacitat de ser un producte tan transversal no hauria triomfat fora de les seves fronteres. Aquesta visió gens convencional del narcotràfic a Galícia juga hàbilment amb els fets reals que l’inspiren i al mateix temps sap imprimir un gran ritme narratiu a una trama que et manté en una tensió permanent.
‘Narcos: México’
Carlo Bernard, Chris Brancato i Doug Miro. Netflix, 2018 – actual
Després de fer tot l’arc narratiu dedicat a Pablo Escobar a la sèrie de ‘Narcos’, era evident que tampoc no es podia allargar eternament per motius prou obvis. Netflix va optar per rodar una seqüela ambientada a Mèxic per explorar nous càrtels de la droga i, si bé la sèrie continua allargant-se massa i peca de discursiva, ha aconseguit que el canvi d’aires preservi els seus grans trets d’identitat. ‘Narcos: México’ enganxa per la bona descripció de personatges i els seus esclats de violència desarmants.
‘Mayans M.C.’
Elgin James i Kurt Sutter. FX, 2018 – actual
Els narcotraficants estan presents a sèries que fins i tot no estan tan exclusivament dedicats a ells, com és el cas de ‘Mayans M.C.’, l’“spin-off” de ‘Sons of anarchy’. Tot i que al principi resultava una mica desconcertant perquè no aconseguia reproduir el to de la sèrie original, la sèrie aconsegueix enganxar-te i voler veure tots els capítols sense parar, malgrat que molts dels personatges no estan a l’altura de que s’esperava. No obstant això, a poc a poc ha anat trobant els aires de la sèrie original, amb la seva impagable barreja de motoristes, traficants i testosterona desbocada. ‘Mayans M.C.’ no és tan rigorosa dramàticament com la seva predecessora, però quan es posa canalla guanya amb cada seqüència. L’any que ve està confirmada una tercera temporada, després que la segona hagi estat realment notable.
‘Gomorra’
Leonardo Fasoli, Stefano Bises i Roberto Saviano. HBO, 2014 – actual
Sèrie basada en l’obra de Roberto Saviano que ha recollit unes crítiques excel·lents, ja que no ha baixat el seu gran nivell en cap moment, té escenes colpidores de les que et quedes dins, i el seu retrat de les famílies del crim organitzat és tan dur i realista que no pots deixar de mirar-la. Es nota que qui ha escrit el material coneix aquest món de primera mà, i a més és una sèrie que no es deixa res al tinter: és violenta, molt crítica i els personatges presenten molts matisos. La seva projecció internacional està tan consolidada que ja ningú nega que és una de les grans.
‘The Wire’
David Simon. HBO, 2002 – 2008
Una de les claus de la seva mestria és que David Simon ho tracta tot, estigui dins o fora de la llei, amb el mateix realisme i rigor. En el cas concret del món del narcotràfic, ‘The wire’ ressegueix els seus costums amb una perspectiva gens maniquea, mostrant-ho com una esfera social més en què els personatges es fan molt creïbles i que no funcionen com a contrapunt de res, sinó com a metàfora de nosaltres mateixos. És per coses com aquesta que aquesta sèrie és insuperable.
‘Breaking Bad’
Vince Gilligan. AMC, 2008 – 2013
Poques sèries han explicat amb tanta frontalitat els motius que poden convertir una persona “normal”, amb totes les cometes que es vulguin, en un veritable símbol del tràfic de drogues. De fet, totes les escenes que mostren la progressiva immersió de Walter White en el món del narcotràfic són història viva de la televisió moderna, i per això cada vegada que veus qualsevol història similar no pots evitar pensar en aquesta sèrie.
‘Weeds’
Jenji Kohan. Showtime, 2005 – 2012
Hem començat parlant d’una dona, Hache, en un món que sempre ha estat dominat per homes, i acabem amb una altra dona que va saber fer-se un lloc en un gènere fiscalitzat per homes. Mary-Louise Parker va estar al capdavant de ‘Weed’ durant vuit temporades. Tracta una història d’empoderament femení i social d’una dona que es queda vídua i es fa traficant de marihuana per sobreviure a la falta d’oportunitats d’una societat que insisteix a posar-li etiquetes. La sèrie va saber alternar un registre irònic i costumista amb unes ocasionals i molt efectives incursions al thriller. Si funcionava en tants fronts va ser en gran mesura per la seva protagonista, realment esplèndida.
