‘Madam Secretary’
Eric Stoltz, Jonathan Brown i Félix Enríquez Alcalá. CBS, 2014 – actual
‘Madam Secretary’, una veterana sèrie política, va dedicar un capítol al procés català a la seva cinquena temporada. Planteja què passa quan Espanya es nega a firmar un acord d’ampliació de l’OTAN perquè inclou Kosovo i això podria esperonar l’aspiració catalana de ser reconeguda com a estat. A partir d’aquí, veiem els intents de la protagonista de convèncer la ministra espanyola de tornar a asseure’s a la taula de negociació i poder firmar un acord que es presenta com a històric. És veritat que s’hi donen dades sobre el procés català una mica inexactes i es nota que s’han documentat una mica boca-orella, però políticament parlant està tractat amb rigor i no deixa de sorprendre que una sèrie nord-americana s’hi hagi fixat. Per cert que ‘Madam Secretary’ convé reivindicar-la, i molt: no és cap meravella, però com a sèrie política és correcta i Téa Leoni hi fa una gran interpretació.
‘Designated Survivor’
David Guggenheim. ABC / Netflix, 2016 – actual
Veiem un intent d’atemptat, i resulta que el seu instigador és un senyor que es diu… Catalan! Quan ho escoltes per primera vegada et quedes al·lucinat, sobretot quan una de les protagonistes de la sèrie busca informació sobre el nom i l’únic que troba és la connexió amb “antics radicals espanyols”, però descarta que en formi part. El nom Catalan, doncs, acaba essent una anècdota, però si t’ho prens com una extravagància, una mica com va passar amb aquella Barcelona mexicana que apareixia a ‘El equipo A’, la cosa fins i tot fa gràcia. ‘Designated Survivor’ tornarà aviat a Netflix amb la seva tercera temporada, després que ABC la cancel·lés i la plataforma acceptés fer-se càrrec de la seva continuació.
‘The West Wing’
Aaron Sorkin. NBC, 1999 – 2006
És, sense cap mena de dubte, una de les sèries més influents de les darreres dècades. Per dramatúrgia, per la capacitat d’elaborar trames que obren debats molt importants i pel carisma dels seus personatges. Però també pel seu caràcter històric: convé no oblidar que el partit demòcrata va arribar a servir-se’n per provar argumentaris que després van formar part de la campanya de Barack Obama. Tècnicament ha envellit i és cert que sublima en excés els bastidors de la política, però al mateix temps aconsegueix convertir-la en un instrument narratiu de primer nivell. Encara avui qui més qui menys sospira perquè existeixin presidents com Bartlet, i la majoria de sèries polítiques posteriors s’hi assemblen d’una manera o una altra.
‘Political Animals’
Greg Berlanti. USA, 2012
És la història d’una antiga primera dama que es va divorciar i ara exerceix de secretària d’Estat amb tots els problemes afegits que ha d’afrontar: perquè és dona, perquè té un fill conflictiu, perquè se la jutja per qui és el seu exmarit i perquè ha d’aguantar estar permanentment al mig dels focus mediàtics. I ella es veu obligada a gestionar tot això i, a més, fer política. ‘Political Animals’ va parlar de l’apoderament femení i dels prejudicis de gènere en política molt abans que es convertís en un dels temes preferencials de les sèries modernes, i a més ho fa amb una notable mala bava. I té una actriu extraordinària al capdavant: Sigourney Weaver.
‘The Looming Tower’
Dan Futterman, Alex Gibney i Lawrence Wright. Hulu, 2018
Una sèrie sobre els atemptats de l’11-S, i més concretament sobre la guerra oberta entre cossos de seguretat que va fer possible que els atemptats es poguessin dur a terme. És tant un diagnòstic de l’Amèrica de Bush com una mirada absolutament desoladora al món que ens han deixat aquells atacs, i d’alguna manera la sèrie serveix d’advertiment contra alguns problemes que hem tornat crònics. Aquesta sèrie, que al nostre país es pot veure a Amazon, és la demostració que es fan grans sèries polítiques que potser no tenen la popularitat d’altres, però que encerten molt a l’hora d’emmirallar l’espectador a la seva realitat. A més, té grans actors com Jeff Daniels o Alec Baldwin.
‘Baron Noir’
Eric Benzekri i Jean-Baptiste Delafon. Canal +, 2016
Un retrat sobre les venjances polítiques. És una sèrie sobre el perillós moment en què un polític s’oblida de la seva condició de servidor públic i comença a actuar a benefici dels seus interessos personals. El protagonista perd terreny a la política perquè els seus companys el deixen caure a l’ostracisme, i la trama se centra en la seva revenja. A banda dels diàlegs, que són tot un manual de com funcionen els vicis més amagats de la política, és una de les mirades més rigoroses i lúcides que s’han fet sobre el funcionament dels partits. Té dues temporades que es poden veure a HBO.
‘Marseille’
Dan Franck. Netflix, 2016 – 2018
El primer que convé dir d’aquesta sèrie és que bona, el que es diu bona, no és: resulta efectista a més no poder, la trama és previsible i està més preocupada per impactar l’espectador que no per construir personatges creïbles. Ara bé, com a retrat de la mala política i de les clavegueres de la corrupció és molt funcional, perquè realment de personatges com el de Depardieu n’hi ha molts, més fins i tot dels que ens pensem. Per mi, el millor de la sèrie és la segona temporada, que se centra en com el protagonista se serveix d’una tragèdia personal per recuperar la confiança dels votants.
‘A Very English Scandal’
Russell T Davies. BBC / Amazon, 2018
Basada en un cas real, el de Jeremy Thorpe, un polític britànic que als anys 60 va intentar matar el seu amant per no haver de fer pública la seva homosexualitat. Aquesta minisèrie excel·lent és una radiografia punyent de la doble moral en política, i com els servidors públics sovint projecten una imatge que no es correspon amb la seva vida privada. Els seus protagonistes són Hugh Grant i Ben Whishaw, que estan esplèndids i van guanyar uns merescudíssims Globus d’Or. En això de les sèries polítiques, els britànics sempre han anat un pas més enllà de tota la resta del món!
‘The Expanse’
Mark Fergus i Hawk Ostby. SyFy / Amazon, 2015 – actual
Aquesta sèrie mostra un futur en què el sistema solar ha estat colonitzat pels humans i la investigació del cas d’una noia desapareguda posa al descobert unes conspiracions polítiques inquietants. Va ser cancel·lada però Amazon ha decidit salvar-la: la quarta temporada s’ha d’estrenar aquest mateix any.
