La dramaturga i directora Mar Monegal i l’actriu Sara Espígul, juntament amb l’actor Edu Buch, són a la Sala Atrium fins al 10 de febrer amb l’espectacle ‘Monopoli’, i avui ens en venen a parlar a l”Àrtic’.
Jugant amb el sistema capitalista
La Montse i el Pol tenen 40 anys, treballen en feines que no els agraden i viuen en un pis de lloguer. Ara que per fi se l’han arreglat i els ha quedat com ells volien, un correu certificat els anuncia que la propietat no els vol renovar el contracte: hauran de marxar en tres mesos. Toca buscar pis, amb tota la problemàtica que suposa si vius amb una situació econòmica poc còmoda en una ciutat com Barcelona, on el mercat immobiliari és una jungla enfollida d’especulació i preus inflats.
I mentre decideixen què s’emportaran a la mudança i què no, apareix la capsa del Monopoly, i la parella comença una partida on es jugaran les pertinences, i que passarà de ser un divertiment de capvespre a convertir-se en una espiral de tensió en què afloraran totes les misèries i retrets de 20 anys de vida en comú. Això sí, no som davant d’un drama en el sentit clàssic del terme, per molt que el que tracta s’hi presti, sinó una comèdia d’aquelles que et glacen la riallada.
Sara Espígul i Edu Buch encarnen la crisi d’una generació a qui li van dir que amb estudis i esforç podrien viure tan bé o millor que els seus pares, que els van prometre un futur de feines agraïdes, de sous generosos i d’estabilitat total.
Tota aquesta generació, com de la nostra edat, que de cop, se’ls va prometre, o se’ns va prometre, que si estudiàvem això això i això i feies això, accediries a unes feines i uns sous determinats i veus que no, que has de treballar de mil coses. En el meu cas he pogut dedicar-m’hi, però tinc moltes amigues que no
És una generació frontissa perquè no són ni “millenials” ni xenials, són una generació que s’ha format en analògic per un futur digital i aleshores estan una mica descol·locats perquè no estan tant a la moda com els “millennials… I no són boomers. Però s’han creat amb les expectatives dels boomers, i aleshores tenen als seus pares dient : “Jo a la teva edat ja tenia això”
Mar Monegal continua amb la seva exploració de les crisis econòmiques, vitals i socials de la generació que és a la quarantena, un tema que ja tractava a ‘Ramón’, el monòleg amb què va guanyar el Premi de la Crítica al millor text el 2019. Amb ‘Monopoli’, Monegal es va endur el X Torneig de Dramatúrgia, i el seu èxit s’ha allargat fins a la Sala Atrium, on ha prorrogat una setmana més amb el cartell d’entrades exhaurides en diverses ocasions.
La generació de Sara Espígul i Mar Monegal
A més del seu amor pel teatre, la Mar Monegal i la Sara Espígul tenen en comú la pertinença a una mateixa generació, amb totes les seves il·lusions però, també, totes les seves crisis. Formades totes dues en interpretació a l’Escola Eòlia, entre altres llocs, la Mar es va anar decantant cap a la dramatúrgia i la direcció, un àmbit que li ha servit per respirar una mica d’‘Oxigen’ i per presentar-nos el Ramon, un Peter Pan a la frontera dels 40 anys.
La Sara, en canvi, ha continuat el seu camí com a actriu, una professió que l’ha duta a convertir-se en la parella d’un “crac” televisiu o conduir un ramat d’Ovelles per la sala Flyhard. Ara, la Mar i la Sara ens proposen jugar una partida de Monopoly amb l’Edu Buch, però ja se sap que quan tens 40 anys i vius a Barcelona, això de l’especulació immobiliària ho portes bastant malament. Per tot plegat, avui seuen a l”Àrtic’, on som més de jocs culturals com el Trivial.
