La música i activista Rocío Saiz, exmembre de les bandes Las Chillers i Monterrosa, treu el seu primer àlbum en solitari, que ve a coincidir amb l’estrena del documental ‘La revolución bailando’, i ens en ve a parlar a l”Àrtic’.
La revolució ballable de Las Chillers
El 2013, sis amigues que es van conèixer fent una lligueta de futbol amateur a Madrid van decidir fundar un grup de música. No tenien gaire idea d’instruments, ni formació en solfeig, ni un projecte clar, però res d’això va frenar Las Chillers, la banda que va liderar Rocío Saiz. Amb molt de sentit de l’humor i una clara vocació feminista, en només sis anys d’existència aquesta formació, amb una forquilla d’edat que anava dels vint-i-escaig als més de 40 anys, es va fer un lloc als escenaris.
En aquest país sembla que has de tocar molt bé la guitarra per ser una bona artista. No obstant això, als homes, o als grups masculins, no se’ls jutja per com toquen la guitarra, però a nosaltres sí, oi? Sembla que haguem de ser unes virtuoses. Llavors, vam rebentar aquell sostre de vidre sense tenir ni una sola cançó pròpia, fent només versions.
I el més fort és que vam arribar a ficar 25.000 persones, de fet, sense ni una cançó ni res. Però, és clar, la gent estava desitjant veure una altra cosa i, sobretot, era la primera vegada que hi havia sis lesbianes en un escenari, que dèiem clarament que érem lesbianes en un escenari”
Rocío Saiz
Las Chillers ho tenien clar: per fer cançó protesta no calia ser un cantautor, per ser activistes musicals no feia falta un format acústic, amb cançons sòbries i un missatge polític totalment diàfan. L’electropop, el llegat de les grans folklòriques o la reapropiació d’himnes masclistes, passats per una bona sacsejada de feminisme contemporani, podien servir perfectament a les seves intencions.
‘La revolución bailando’, el documental de Julia Rebato i Eli Martín, retrata una època d’efervescència musical que va coincidir amb la nova onada feminista, de la qual Rocío Saiz i les seves Chillers van ser-ne un desenfadat altaveu.
Una glopada d’amor amarg
Las Chillers es van separar el 2019, i Monterrosa, el projecte de Rocío Saiz amb Enrique Aparicio, es va dissoldre l’estiu passat. Tot i això, la madrilenya no para, i ja ha publicat ‘Amor amargo’, el seu primer àlbum en solitari. Si amb Las Chillers la reivindicació social i feminista era un dels principals motors dels temes de la banda, amb el seu debut com a solista, Rocío Saiz s’obre a un registre més íntim, parlant d’amor, però també de la pèrdua, del dol de la ruptura o de l’autoestima.
El que em fa pena és que nosaltres, que som l’any que havia de ser la revolució sexual, i tots anàvem a fer el que volguéssim, que ho podem fer, perquè a dia d’avui pots fer el que et doni la gana. Però, és clar, ens falta aquesta relació afectiva, aquesta cura cap als altres, que s’està perdent.
Perquè és veritat que, per a mi, abans el coneixement de família que teníem era com: pare, avi, mare… no et queda una altra cosa, ara pots crear la teva família i fer el que et doni la gana, que és el que hauria de ser. Però cal centrar-se en què tothom estigui bé, feliç i tranquil, que per mi la tranquil·litat és el nou sexe. Jo prefereixo la tranquil·litat i anar a veure una bona pel·lícula, o una bona conversa, que tenir una relació sexual”
Rocío Saiz
Tot plegat en un treball que manté algunes de les senyes d’identitat musicals dels seus projectes anteriors i que la madrilenya presentarà a la sala Almo2bar el dissabte 27 de novembre en el marc del BIS Festival.
El romanticisme salvatge de Rocío Saiz
Cantant, actriu, presentadora i energètica activista en totes les seves facetes, la madrilenya Rocío Saiz ha irromput en el panorama cultural amb tot l’ímpetu de la joventut i tota la força d’una reivindicació justa i necessària. Amb 30 anys recent fets, coneix bé la indústria musical per dins: ha treballat fent tasques de coordinació i gestió en festivals com el Primavera Sound i amb bandes com les Hinds o The Parrots, però sobretot ha demostrat tenir una veu pròpia per parlar i cantar alt i clar.
Ho ha fet formant part del duet Monterrosa o fent la revolució ballada amb Las Chillers, que just ara protagonitzen un documental que s’acaba d’estrenar. Aquest 2021, a més, la Rocío ha bolcat el seu cantó més romàntic en el seu primer disc en solitari, tot i que sembla que li ha sortit ple d”Amor amargo’. Per tot això, hem volgut convidar-la avui a l”Àrtic’, on apostem per un amor conscient, vital, gens tòxic i dolç i salvatge alhora, si no és molt demanar.
