Pepe Viyuela fa anys que es relaciona amb una cadira, ha viatjat per tot el món cosint les ferides dels més petits amb un somriure des de Pallassos sense Fronteres, ha fet de botiguer a ‘Aída’ i de Filemó a la versió cinematogràfica de la parella Mortadel·lo i Filemó, i aquests dies el podem veure interpretar una altra de les grans parelles de la història, Vladimir i Estragó, els dos personatges que esperen i esperen l’arribada de Godot.
No sabem el que esperem a la nostra vida, però tot es resumeix en esperar, des de la consulta del dentista, fins que ens toqui la loteria, trobar l’amor de la nostra vida o la feina que ens farà feliços”
Antonio Simón dirigeix aquesta nova posada en escena d’una de les obres fonamentals del teatre contemporani. Samuel Beckett va escriure ‘Tot esperant Godot’ al 1940 i es va estrenar a França el 1952. Per Pepe Viyuela és una obra ambigua que la converteix en una de les peces més riques del teatre de l’absurd.
Quan algú viu cada dia s’adona que més absurd que la mateixa funció és la vida”
Cada vegada hi ha més refugiats al món, ja n’hi ha més de 70 milions, un país immens flotant de gent desposseïda de les seves cases i del seu lloc d’origen. Pepe Viyuela pensa que tots són elements que permeten relacionar Vladimir i Estragó amb persones que esperen, els dos personatges podrien ser refugiats que esperen l’ajuda de l’estat que els acull.
Vladimir i Estragó podrien ser com els refugiats que esperen la pau, esperen la sortida d’una situació horrorosa com la dels refugiats”
Pepe Viyuela viatja amb Pallassos sense Fronteres
Pepe Viyela és vicepresident de l’ONG Pallassos sense Fronteres i viatja per tot el món fent riure als més petits, l’humor descongestiona, possibilita i millora les relacions humanes. Una entitat que va néixer durant la guerra dels Balcans als anys 90 de la idea d’un nen que participava en un taller i va proposar enviar pallassos a canvi de militars.
Al principi de treballar amb Pallassos sense Fronteres em preguntava què pinta un pallasso a la guerra, però ara em plantejo una cosa que va més enllà, què pinta un món tan ple de soldats i exèrcits i amb despeses militars tan descomunals, els pallassos hem aconseguit fer un forat al cor de la molta gent i pintem molt més que els generals i els soldats”
Vladimir i Estragó són com Mortadel·lo i Filemó
Vladimir no seria res sense Estragó, igual com Mortadel·lo no seria res sense Filemó. Són dues parelles que es necessiten, un cosmos que es trencaria si se separessin. Pepe Viyuela ha interpretat dues de les grans parelles de la història, una del teatre de l’absurd, Vladimir i Estragó, i l’altra, del còmic a la pantalla, Mortadel·lo i Filemó, de Francisco Ibáñez, que ha tingut dues versions cinematogràfiques.
Vladimir i Estragó són pallassos, sí, i sí que el pallasso representa també la part més vulnerable i fracassada de l’ésser humà i sí que està parlant Beckett de Vladimir i Estragó com a fracassats, però al mateix temps com a éssers adorables en la mesura que reconeix el fracàs ens converteix inclús en més forts que en aquells que es neguen a reconèixer que no fracassen mai, reconèixer el fracàs és una forma de tirar endavant i, inclús, aixecar-te quan caus, no reconèixer-ho és convertir-te en un mentider insuportable”
