El cineasta i videoartista Claudio Zulian estrenarà el dia 30 de juny a betevé el documental ‘No nacimos refugiados’ i ens en ve a parlar a l”Àrtic’.

No van néixer refugiats

Vuit individus d’edats diferents, de diversos països i amb situacions familiars, econòmiques i socials diverses viuen a Barcelona. Tot i la seva heterogènia, tenen una cosa en comú: tots ells són refugiats. Ja siguin dissidents d’una dictadura ja derrotada, enemics d’una autocràcia que domina el país amb mà de ferro, exiliats per una qüestió de gènere o d’identitat sexual o fugitius d’una guerra, tots han hagut de marxar i, tots, han vingut a casa nostra.

La acollida dels refugiats no és un tema que depengui només de la ciutat, depèn de l’Estat directament. En aquest sentit, Barcelona té una llarga tradició de moviments d’immigrants, de refugiats i de barcelonins que han hagut de marxar de la ciutat després de la Guerra Civil. I això plana per l’aire. Però el gruix dels problemes que tenen els refugiats no depenen de la ciutat.”

Claudio Zulian

‘No nacimos refugiados’ reflexiona sobre la condició de refugiat que, segons Claudio Zulian, no és una característica inherent a l’individu, sinó una condició transitòria. La qüestió és en què es converteixen els refugiats un cop s’han instal·lat a casa nostra. Al film, tenim advocats, músics, traductors o operadors de “call-center” que tiren endavant tot i la marca de refugiats.

Una marca on el capitalisme hi té molt a veure: les lògiques consumistes del capitalisme actual han contribuït a generar refugiats i a etiquetar-los així, tot establint artificials diferències entre aquests, els que tenen la condició d’immigrants i els autòctons. Ara bé, seguint amb la lògica del capitalisme, tots podem ser exclosos i convertir-nos en refugiats.

En el capitalisme tots som refugiats. Perquè el que és propi del capitalisme és fer de tot alguna cosa que es pugui comprar i vendre i, per tant, et poden fer fora de casa teva qualsevol dia. Un desnonament, en certa manera, genera un refugiat. I això és, a més, la gran mentida d’aquelles diferències, de dir que hi ha uns que són refugiats i d’altres que no. Quan en realitat, els que pertanyen al lloc, els poden fer fora en qualsevol moment amb les dinàmiques pròpies del capitalisme.”

Claudio Zulian

Co-produïda entre Acteon Films, l’empresa de Claudio Zulian, Films59 i Televisió de Catalunya, de Pere Portabella, ‘No nacimos refugiados’ es podrà veure el dia 30 a betevé.

Claudio Zulian, repensar la societat

Amb una carrera de gairebé 30 anys en el camp del videoart, el teatre i el cinema, Claudio Zulian ha fet de la cultura el seu lloc des d’on repensar la realitat. Italià de naixement i barceloní d’adopció, ha fet de la nostra ciutat l’escenari d’algunes de les seves produccions: amb ell, hem conegut ‘Beatriz/Barcelona’, hem passejat en pla seqüència ‘A través del Carmel’ o hem assistit al dia a dia dels veïns d’un ‘Born’ assetjat.

Però el Claudio també ha dirigit la seva càmera cap als exclosos de la societat, ja siguin els joves francesos de ‘Power no Power’, o a aquells que han reivindicat les víctimes d’una dictadura i ho han fet ‘Sin miedo’. Ara, estrena en primícia a betevé el seu nou projecte, centrat en tots aquells que, contra el que percebem a vegades, no van néixer refugiats. Per això avui l’hem convidat a l”Àrtic’, on creiem que l’art pot ser un refugi però també un altaveu.

Claudio Zulian