En una temporada en què les sales de cinema han estat tancades durant mesos, i en què moltes estrenes s’han posposat, alguns films han causat sensació en el circuit de festivals. Una n’és ‘My Mexican Bretzel’, que ara s’estrena als cinemes. Avui en parlem amb la cineasta Núria Giménez Lorang al nostre sofà.

La memòria íntima de Vivian Barrett

Vivian Barrett és una dona de mitjana edat que viu una vida acomodada gràcies als diners del seu marit, un industrial que produeix un fàrmac ansiolític. A través de les gravacions casolanes de la família, i dels diaris íntims de Vivian, coneixem el dia a dia dels Barrett, els seus amics i els viatges per l’Europa dels anys 40 als 60. Però, a més, també veiem com el matrimoni es va desintegrant amb el pas del temps, en silenci, sense grans estridències. Amb ‘My Mexican Bretzel’, Núria Giménez Lorang debuta amb una història sobre el passat de les classes benestants europees i amb una crònica del desamor i del desgast d’una parella.

El joc narratiu de ‘My Mexican Bretzel’

A partir de les gravacions que va realitzar el seu avi, Núria Giménez Lorang ens presenta un relat que ens qüestiona sobre els límits entre realitat i ficció al cinema. Quant de real és el que veiem a les imatges i quant no ho és? Amb aquesta premissa, el film ens presenta una veu narrativa, la de la Vivian, a través de subtítols, sense veu en off.

“És una gran trampa la pel·lícula, sí. Per dins i per fora. És a dir, dins de la pel·lícula hi ha petites trampes i, després, la pel·lícula en si també és una gran trampa, potser. De fet, m’han dit “a veure si això ho ha filmat algú”. De fet, hi ha una crítica que deia que part de les imatges les havia filmat jo. Primera notícia! Ja m’hagués agradat! Després hi ha un altre periodista que va dir que eren actors i que quina feinada, no? És clar, això ja…”

La proposta convida l’espectador a perdre’s en les seves imatges gairebé en silenci, puntejades només per alguns efectes de so. ‘My Mexican Bretzel’ s’ha convertit en un dels treballs més estimulants i aplaudits de la temporada cinematogràfica actual. I ara, per fi, es pot veure als cinemes.