Molta feina feta i molta encara per fer: visibilitzar, explicar, reivindicar i denunciar. Des de tots els àmbits però en aquest cas que ens ocupa a través de la paraula escrita. L’allau de llibres feministes pel 8-M és una demostració clara d’un canvi de paradigma, i amb algunes de les novetats més recents dels últims mesos celebrem que cada dia de l’any hi hagi novetats per destacar entre una àmplia oferta que inclou ficció, assaig i novel·la gràfica.
Aquí et fem un recull de 8 llibres feministes pel 8-M, aprofitant ara que arriba el Dia Internacional de les Dones. Són obres escrites per dones publicades el 2022 i el 2023!
‘Les nostres mares’
Gemma Ruiz Palà – Proa (2023)
“Aquesta nit el jurat ha guardonat una novel·la feminista. No considero aquest guardó com una victòria individual, sinó col·lectiva”. Així va recollir el Premi Sant Jordi 2022 la Gemma Ruiz Palà: una declaració d’intencions que travessa cada pàgina de la seva tercera novel·la. Un homenatge literari a la generació de dones nascudes als anys 50 en plena dictadura franquista en forma de relat de vides creuades i ferides cicatritzades. Una celebració i una invitació a prendre consciència del paper de les nostres mares com a referents vitals, i de nosaltres com a beneficiàries de les seves renúncies. Totes les frustracions i desenganys de les 10 dones protagonistes es fan properes i reconeixibles a través d’un llenguatge incisiu i fresc, marca de la casa d’una escriptora que ens regala una novel·la sense complexos i feliçment feminista.
‘No vull ser reina!’
Mireia Boya Busquet i Elisa Munsó Griful – Ara Llibres (2023)
A ningú li sorprendrà que la Mireia Boya Busquet no sigui gens monàrquica. I com és lògic ni ella ni l’Elisa Munsó volen ser reines, i ho deixen molt clar en aquest conte il·lustrat que és un relat d‘amistat, igualtat i fraternitat amb ulleres liles, cor verd i esperit rebel. La princesa Amàlia, del regne de Garum, és la neta del rei Barrut, emigrat als Emirats Tropicals Units (qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, oi?) i quan s’escapa del seu palau luxós i de la vigilància dels Homes Foscos, comença a conèixer el món i a prendre consciència dels seus privilegis i de les injustícies que comporten, amb un bany de realitat empoderador, republicà i llibertari que dibuixa un altre món possible i necessari.
‘El feminisme és per a tothom’
Bell Hooks – Tigre de Paper (2023)
Dit de manera senzilla, el feminisme és un moviment que vol posar fi al sexisme, l’explotació sexista i l’opressió. Així comença aquest breu volum, de títol clar, concís, fàcil i directe. L’editorial Tigre de Paper recupera aquest volum del 2000 de bell hooks (pseudònim de l’escriptora, teòrica feminista i crítica cultural nord-americana Gloria Jean Watkins) gairebé dos anys després de la seva mort, ara que les seves paraules ressonen amb contundència entre una societat cada cop més convençuda que el feminisme de masses, que ella tan anhelava, és possible. Temes com els drets reproductius, la violència, la classe social i el valor del treball són presents en aquest text que planta moltes llavors i obre moltes portes.
‘La meva primera guia feminista’
Ana Polo i Eva Palomar – La Galera (2022)
Que no falti mai el sentit de l’humor, fins i tot per parlar de temes molt seriosos. L’Ana Polo, la teva feminazi de confiança, i el 50 % del pòdcast Oye Polo (el terror del patriarcat nostrat), debuta en el món editorial amb una guia didàctica i divertida a parts iguals. La comunicadora i humorista ens presenta un llibre que funciona a la perfecció com una introducció al feminisme per la gent més jove i per a tots els públics en general. Amb il·lustracions d‘Eva Palomar, el to i la forma ajuden a explicar sense complicacions ni grandiloqüències conceptes com el gènere, la sexualitat o la violència estètica.
‘Los hombres que odian a las mujeres’
Laura Bates – Capitán Swing (2023)
Res a veure amb el primer títol de la trilogia de Stieg Larsson. O potser de fet, sí. Perquè aquella ficció s’inspirava també en una realitat silenciosa i maquiavèl·licament violenta. Aquest assaig de l’escriptora britànica Laura Bates amb el subtítol paga: ‘Incels, artistas de la seducción y otras subculturas misóginas online’. Autora de supervendes internacionals, i fundadora del ‘Sexism Everyday Project‘, Bates se submergeix en la clandestinitat i la deep web per denunciar les comunitats misògines que expressen en línia impunement el seu odi a les dones i arriben a defensar la violació i l’abús. Pur terrorisme que es dibuixa amb conceptes importants i inquietants com “manosphere” o “incel“. A través d’entrevistes a membres d’aquest grups i a diverses activistes que els combaten, queda al descobert la impunitat d’aquesta misogínia violenta encara no prou coneguda i denunciada.
‘Aliades’
Txell Feixas – Ara Llibres (2023)
Si algú coneix bé el Pròxim Orient i és capaç d’analitzar-lo en clau de gènere és la Txell Feixas. I a ‘Aliades. Les nenes de Xatila desafien les regles del joc’ ens explica com el primer equip de bàsquet femení del Líban va obrir camí per a les noies del camp de refugiats de Xatila. Un desafiament de les regles del joc socials i esportives que la periodista i corresponsal internacional ens apropa des de l’admiració i la complicitat. Després de ‘Dones valentes,’ i amb el mateix esperit, però amb més èmfasi en la sororitat i la resistència col·lectiva, Feixas ens presenta les noves generacions de dones de l’Orient Mitjà que sobreviuen gràcies a una xarxa de complicitat i cures.
‘Sortir de mare’
Elena Crespi – Penguin Llibres (2022)
La psicòloga i sexòloga Elena Crespi, experta en relacions sexoafectives, teràpia sistèmica i psicologia perinatal, planteja una nova visió de la maternitat des del feminisme i la diversitat a ‘Sortir de mare’. L’autora ho resumeix així: “En el dia a dia trobem que maternar i paternar viuen en desequilibri, sobretot si tenim en compte que ens han educat en un model masclista en què es dona per fet que tothom és cisheterosexual”. Un repàs de moltes maneres de gestar, de parir i de criar que hi ha al món i un intent d’ampliar l’imaginari col·lectiu sobre com són les famílies.
‘Matrioixques’
Marta Carnicero – Quaderns Crema (2022)
Podríem remuntar-nos a la guerra dels Balcans fa 25 anys. Però podria tractar-se de qualsevol conflicte armat i podria ser qualsevol de les milions de dones que han patir la violència salvatge com a arma de guerra. Però és la veu de la Hana des del seu exili la que li serveix a la Marta Carnicero per fer encaixar aquestes matrioixques en una història de ràbia i por impossibles d’esborrar i de ferides difícils de cicatritzar. El record de la barbàrie comesa contra les dones als camps de concentració plana sobre les pàgines de la tercera novel·la de l’autora, que amb ritme i precisió traça en paral·lel la història de la Sara, que amb 18 anys i en plena adolescència, té molt més a veure amb les seqüeles de la guerra del que podria semblaria en un principi.
