Aprofitant la celebració del Dia Internacional de les Dones, la Mireia Madroñero ens proposa una selecció de cançons i projectes musicals recents, d’arreu del món, que proclamen l’empoderament de les dones i la lluita pels seus drets en la societat.


1. ‘Love is back’


Celeste, 2021

Després de 2 EP i senzills diversos, Celeste publica el seu primer disc molt esperat ‘Not your muse’, amb el segell Polydor

A aquesta cantant i compositora britànicojamaicana ja se la compara a Amy Winehouse, a la seva admirada Aretha Franklin, o a Nina Simone, entre d’altres. Guanyadora als Brit Awards 2020 com a millor veu emergent, acaba de publicar el disc de debut ‘Not your muse’, un disc que, des del mateix títol, és una oda a l’empoderament, la seguretat i confiança en una mateixa i en ser com una mateixa és. Critica l’encasellament de les dones en muses o cuidadores i els estigmes que provoca. Cançons que potencien l’ambició personal, però abracen també la fragilitat, el dubte i la por, amb un so fresc i clàssic, alhora, en plena conjunció de soul, jazz i pop.


2. ‘Niente’


Elane, 2020

Elane actuarà el 9 de març a l’Heliogàbal, programada per Las Pibas Producen, dins el cicle Segells Residents

Des de Lleida i en clau de rap, arriba MCElane, una proposta que també reivindica la confiança i autoestima personal i que va iniciar-se just un 9 de març, l’endemà d’assistir a una manifestació del Dia de les Dones. Elane és una de les raperes catalanes amb més potencial actuals. Amb interès pel hip-hop old school (90), les seves cançons aborden qüestions socials, revolucionàries, però també d’un univers més personal i íntim i es recullen en els treballs que presenta: l’EP ‘Sondeesas’ i el vinil d’edició limitada que acaba de publicar, ‘Hiprofenia’. Tant Elane, com altres raperes joves també catalanes, en auge, com Santa Salut o Sofia Gabanna, pertanyen a una generació de raperes que reivindiquen la igualtat i la normalització del rap fet per dones. Manifesten la urgència de la igualtat i la normalització de les dones en la creació i la producció de rap i dalt dels escenaris per impulsar que cada vegada n’hi hagi més.


3. ‘Femme Africane’


Star Feminine Band, 2020

El primer disc de Star Feminine Band és una explosió enèrgica de rock garatge, riffs de guitarra psicodèlics, teclats sinuosos i veus apassionades, publicat pel segell Born Bad Records

Es tracta d’un projecte musical integrat per nenes i noies d’entre 10 i 17 anys, que s’ha convertit en tot un fenomen mundial. Aquest septet de noies de Natitingou, al nord de Benín, a l’Àfrica Occidental, ha sacsejat l’escena musical del territori, en tractar-se d’un dels únics projectes integrats per dones i que toquen els seus propis instruments. A ritme de rock garatge, psicodèlia, highlife de Ghana i rumba congolesa, les seves cançons són de lluita personal, reclamen la igualtat, l’alliberament i empoderament de les dones (d’on provenen les dones tenen poques perspectives laborals, abunden els matrimonis forçats i els embarassos precoços) i l’abolició de la mutilació femenina.


4. ‘No digo que no’


Rita Payés i Elisabeth Roma, 2021

Rita Payés presentarà el seu disc nou de jazz, bossa nova i cançó el 21 d’abril a la sala BARTS, dins el marc del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona

La cantant i trombonista Rita Payés en el seu treball nou i imminent disposa, un cop més, amb la guitarra clàssica de la seva mare, Elisabeth Roma, després de l’aclamat ‘Imagina’. Però presenta novetats i reptes: d’una banda, amplia la formació a quartet amb més músics i s’estrena en la creació i composició de cançons pròpies. L’avançament ‘No digo que no’ és un clar manifest a l’autonomia i una tria conscient a ser feliç i a estar bé amb una mateixa. Ens arriba de la mà, veu i pulmons d’una de les artistes del jazz de casa nostra que, tot i la seva joventut, ja té una trajectòria internacional àmplia i admirable i és un referent important per a les properes generacions de músics dones.


5. ‘Action’


Chai, 2021

Action’, el primer avançament del disc “WINK”, que va sorgir com a reacció de les protestes de Black Lives Matter

Aquest projecte el formen dues germanes bessones idèntiques i també dues amigues. Des del Japó arriba Chai, un quartet que durant els últims anys s’ha prodigat en sales i cèlebres festivals de música de tot el món, com el Primavera Sound, fa dues edicions. S’han donat a conèixer per les seves actuacions explosives, optimistes i divertides, pel domini musical i l’eclecticisme de les seves composicions, pel vestuari, coreografies i, sobretot, per la voluntat declarada de deconstruir els cànons de bellesa i tendresa (kawaii) tan opressius al Japó. Al maig publiquen el seu tercer disc, ‘WINK’, un cant a l’empoderament, l’autoestima, la sororitat i la llibertat, amb melodies minimalistes de dance-pop, R&B i pop-rock.


6. ‘Toxic’


Pussy Riot + Dorian Electra, 2021

Escrita per Nadya Tolokonmikova, membre de Pussy Riot, amb col·laboració de Dorian Electra i la producció de Dylan Brady de 100 Gecs, la cançó s’inclourà dins l’EP vinent de Pussy Riot

Fa pocs dies s’ha estrenat aquesta col·laboració, tan fascinant com inquietant, de Pussy Riot i Dorian Electra. Com signa el col·lectiu performàtic i artístic feminista Pussy Riot, allò personal és polític i amb ‘Toxic’ reivindiquen que cal combatre tota mena d’abús, tant psicològic i mental, com físic, les relacions dominants i de dependència, el “mansplaining” i, sobretot, promoure la cura i el benestar personal, així com la salut mental per evitar traumes posteriors. Ens trobem davant d’una obra molt interessant, mig hiperpop i mig screamopunk amenitzada amb metalls industrials i sintetitzadors de pitch agut, que, sumada a la violència visual del videoclip, realcen la sensació d’angoixa, mareig i incomoditat de la relació efectiva tòxica descrita. Cal destacar també l’aliança de l’artista performer Dorian Electra, que alhora es troba presentant el seu últim treball sobre la crisi de la masculinitat, i la producció de Dylan Brady, de 100 Gecs.