Nascut a Omegna, el 1920, Gianni Rodari és un dels escriptors més rics i prolífics, i ens ha regalat un centenari feliç i intens. Escriptor, pedagog, periodista i comunista excomunicat pel Vaticà, és autor d’històries, poemes, rodolins i assajos, entre altres coses que a continuació repassem.
Gramàtica de la fantasia
Gianni Rodari, 1973. Ed. La Butxaca
Un dels seus títols més celebrats des de l’assaig sobre la imaginació. Un clàssic absolut en la seva matèria: un festival de propostes teoricopràctiques sobre l’art d’inventar, sobre la creativitat, sobre la imaginació. Des de l’anàlisi dels contes clàssics, personatges literaris reconvertibles, jocs constants amb el llenguatge, faules, idees estimulants per a nens (i no tan nens) que contradiuen el dictum “sbagliando s’impara”. Dels errors se n’aprèn però amb els errors es crea.
Els contes de la fantasia
Gianni Rodari, 1965. Ed. Estrella Polar
Amb il·lustracions de Giulia Orecchia, aquest és un bon exemple de com l’element fantàstic pot irrompre en una realitat per subvertir-la: un país, per exemple, amb el des al davant (en lloc de penjadors tenen despenjadors i en lloc de canons tenen descanons que ajuden a desfer la guerra), el poble de Piombino on només plou confeti o la reflexió impactant sobre el verb manar.
Tirallongues del cel i de la terra
Gianni Rodari, 1960. Ed. Estrella Polar
Amb traducció de Pau Vidal (filatroca) i dibuixos de Bruno Munari, aquí tenim un festival d’històries rimades entre la poesia, la faula i el divertiment. Estil enjogassat des de l’arrencada amb La família Punt-i-coma (joc amb l’ortografia), amb un parèntesi que es refreda perquè el deixen obert. Tirallongues dels oficis, faules a l’inrevés… Un recull entusiasmant que ha estat transformat sovint en forma de cançó.
Què ens cal
Gianni Rodari/ Silvia Bonanni, 2016. Ed. Kalandraka
Aquí tenim un viatge a la inversa: una cançó transformada en llibre. Es tracta d’una petició que li va fer el cantant Sergio Endrigo per posar lletra a una cançó i va sortir-ne una de les col·laboracions més felices de la seva carrera. La idea de llibertat, de no acabar les històries o permetre que els nens incorporin el seu imaginari. Amb traducció de Teresa Duran, l’artista Silvia Bonanni posa en imatges (collage) la cançó-poema del tàndem Rodari/Endrigo. Un àlbum preciós a partir d’un himne que és en el fons un cant a la natura i a la seva omnipresència: per fer o fabricar qualsevol cosa, ens cal una flor.
Libro de la fantasia
Gianni Rodari. Ed. Blackie Books, 2014
Per a qui vulgui fer una immersió integral en el món Rodari, hi ha dos grans volums recopilatoris amb molts materials. Dues editorials que han fet l’esforç d’unificar part de la seva obra, plena de derivades culturals i referents tan estimats com els personatges de la commedia dell’arte. Hi trobem alguns dels llibres més feliços de Rodari, com les dues vegades del baró Lamberto (la seva riquesa i les seves 24 malalties), els contes escrits a màquina (una altra festa de la imaginació, amb extraterrestres que volen robar la torre de Pisa, la guerra de poetes o el cocodril radiofònic), sempre en històries que contenen (sense didactismes) missatges a favor de la natura, de la pau, de la concòrdia o contra el consumisme.
Contes per telèfon
Gianni Rodari, 1962. Ed. Joventut
Un altre cop Teresa Duran en un dels reculls més coneguts, a partir de les històries que un pare comerciant (viatjant) explica cada nit per telèfon a la seva filla. Amb homes de mantega, edificis de gelat, camins de xocolata, el cranc que camina endavant o el ratolí que es menja els gats.
Contes del geni de la fantasia
Gianni Rodari. Ed. La Galera, 2011
Acabem amb un altre recull colossal de bona part de la narrativa de Rodari, que entre moltes perles inclou també el personatge d’en Cebeta, curiosament un dels herois més estimats de l’animació soviètica. En Cebeta, empresonat, perseguit i protagonista d’aventures estrambòtiques però divertides. És un dels llibres que inclou el volum de La Galera amb dibuixos de Gustavo Roldán. També hi ha per exemple el famosíssim “Llibre dels perquè”, que ve de les respostes de Rodari a les preguntes de tota mena que li feien els nens, novel·les com Atalanta (relectura del mite grec) o Gelsomino, o en l’àmbit de la narració poètica, els viatges d’en Joan Esquenadret.
