(ACN) La Banda Municipal de Barcelona i la Banda Municipal de Música de Bilbao han actuat plegades aquest diumenge a L’Auditori per celebrar el 125è aniversari de la formació basca. Com ja van fer la setmana passada a la capital d’Euskadi, les dues formacions s’han unit per interpretar el ‘Concert per a banda’ d’Amando Blanquer. Prèviament, els bilbaïns han ofert obres d’Usandizaga i Guridi, i els catalans, de Toldrà i Brotons. Els músics han estat liderats pel director titular de les dues bandes, José Rafael Pascual-Vilaplana, que ha celebrat l’ocasió de ser “la veu cridanera de les bandes en la cultura dels nostres dies”.

El director ha lamentat que a vegades a les bandes els costa encara ser “considerades” dins del panorama musical. “A vegades a les bandes encara ens costa que ens considerin amb la normalització que hauria de ser habitual en la cultura que ens ha tocat viure”, ha constatat el director abans de donar inici al recital.

La Banda Municipal de Música de Bilbao ha inaugurat el concert amb una selecció d’obres representatives del seu llegat. D’Usandizaga n’han ofert l’única obertura per a banda que va compondre, ‘Bidasoa’, en honor al riu més conegut del País Basc, i a partir de temes tradicionals guipuscoans. De Guridi, la formació n’ha interpretat el poema simfònic ‘Una aventura de Don Quijote’.

Al seu torn, la Banda Municipal de Barcelona ha homenatjat les grans etapes viscudes durant els seus 134 anys d’història (el període previ a la Guerra Civil, el retorn a la democràcia i la residència a L’Auditori). ‘Empúries’, d’Eduard Toldrà, amb instrumentació de Lamote de Grignon; ‘La maledicció del comte Arnau’ (també de Toldrà), i, per acabar, la ‘Glosa de l’Emigrant’, de Salvador Brotons.

El ‘Concert per a banda’ de Blanquer

Les dues bandes s’han unit en el segon acte del concert del concert, que era el gran reclam d’aquesta cita especial d’aniversari. Juntes han interpretat el ‘Concert per a banda’ d’Amando Blanquer, del qual José Rafael Pascual-Vilaplana ha estat alumne. La peça del compositor alcoià va rebre en el seu dia el Premi Maestro Villa de Madrid, i es reivindica com una de les grans partitures per a banda del segle XX.