La Malika Favre ens obre les portes del seu pis a Barcelona amb un somriure d’orella a orella, té ganes de parlar de l’èxit de la seva Mercè però també desprèn certa tensió, i és que ella parla per boca de les seves il·lustracions i no donant entrevistes, això no vol dir que té molt clar el discurs que amaguen tots els seus dibuixos, en el cas de la Mercè podria parlar durant hores de les raons que la van portar a crear la figura d’una dona empoderada i forta que “de santa passa a reina de Barcelona”.
El meu treball com il·lustradora és molt minimalista, és un treball de línies, de molt pocs colors, de trobar la manera de captar la llum i l’ombra d’una forma molt simple. El meu estil és sexi, amb colors molt potents i tracta de feminisme
Malika Favre: “La il·lustració és la meva vida”
L’estil de la Malika ha donat la volta al món. Filla de pare francès i mare algeriana, Malika Favre (Illa de França, 1982), va créixer a París, va viure durant 16 anys a Londres i des de fa un temps que viu i treballa a Barcelona. Malika Favre ha il·lustat 11 portades per la revista ‘The New Yorker‘ des de l’any 2016, per exemple, la portada de Bob Dylan quan va guanyar el Premi Nobel de Literatura. Però també ha treballat per ‘Vogue’, ‘Wallpaper’, ‘National Geographic‘ o marques com ‘Penguin Books‘ i el festival Montreux Jazz Festival.
Per mi il·lustració és un món de regles, hi ha moltes regles i, després, el que m’agrada més es trencar-les
La il·lustració és la meva vida, vaig començar quan tenia 3 anys, no tinc records de la meva vida sense dibuixar
