Sota el Convent dels Caputxins de Sarrià hi ha una petita sala que guarda un miler de peces dels pobles de l’Amazones, és el Museu Etnogràfic Amazònic dels Caputxins. Les peces provenen de les missions a l’Amazones que els caputxins van realitzar des de finals del segle XIX i fins als anys 80. Es desconeix en quines circumstàncies els missioners van aconseguir les peces que formen part de l’exposició del museu.
El director del museu, fra Valentí, no ha volgut fer cap declaració al respecte. Les peces que exposa el museu tenen un alt valor pels pobles de l’Amazones. Hi podem trobar des de tambors fets de fusta que servien per comunicar-se entre poblacions de més de 40 quilòmetres de distància, collarets i ornamentacions fetes amb insectes i corones de plomes.
Apropiació cultural al Museu dels Caputxins
Mag de Santo i Duen Sacchi, performers, escriptors, investigadors i integrants del duo curatorial Río Paraná, van visitar el Museu Etnogràfic Amazònic dels Caputxins per incloure alguna de les seves peces a l’exposició “La petjada del Nyandú”, a La Virreina Centre de la Imatge, però fra Valentí, director del museu, no els va voler cedir cap peça, asseguren els comissaris. Fra Valentí no ha volgut fer declaracions i només ha recordat que el museu és privat però obert al públic. Els comissaris acusen el museu d’apropiació cultural.
Apropiació cultural és la captura d’un objecte que es treu del seu context, sense intercanvi i li donen un altre significat. Es trenca la cadena de coneixement, les generacions següents no tindran aquesta saviesa
La memòria trans de l’Amèrica del Sud
L’exposició “La petjada del nyandú (o com transformem els silencis)” a La Virreina ens permet recórrer la contrahistòria dels cossos que avui anomenaríem transvestits/trans/no binaris de l’Amèrica del Sud. Els comissaris han rebuscat al passat per mostrar com el gènere també va ser una imposició colonial. Els relats de l’època expliquen com els transvestits eren objecres de caceries i devorats per gossos a la plaça pública, com es demostra al gravat del 1600 la matança de sodomites.
Una persecussió que arriba fins a l’actualitat. Els comissaris han treballat amb els materials de l’Arxiu de la Memòria Trans Argentina i Arxiu LGBTIQ de Salta. Els dos arxius mostren cartes o fotografies cassolanes que preserven la memòria individual de centenars de persones, la majoria mortes.
Aquestes imatges de felicitat també amaguen violència. Són fotografies de supervivents trans a l’Argentina que mostren la seva capacitat de vida, fantasia i resiliència, perquè la mitjana de vida d’una dona trans o transvestida a l’Argentina és entre els 35 i 40 anys, com a conseqüència dels assassinats per part de clients o policies però, també, per la violència social i institucional que les abandona.
El nyandú a La Virreina
L’empremta d’una petjada de nyandú va ser el que van veure
dibuixar-se al cel del sud les comunitats ancestrals. Els guaranís
van anomenar nyandú guasu l’estruç galàctic, la casa del qual és
la Via Làctia; el gran riu on s’estén wonlhoj, expliquen els wichís; des d’on estira el coll el suri, afirmen aimares, calchaquís i diaguites. Totes són mirades dels pobles de l’Amèrica del Sud o com anomenen els comissaris Abya Yala.
Sota el Convent dels Caputxins de Sarrià hi ha una petita sala que guarda un miler de peces dels pobles de l’Amazones, és el Museu Etnogràfic Amazònic dels Caputxins. Les peces provenen de les missions a l’Amazones que els caputxins van realitzar des de finals del segle XIX i fins als anys 80. Es desconeix en quines circumstàncies els missioners van aconseguir les peces que formen part de l’exposició del museu.
Tots els ornaments amb insectes que podem veure al museu no els havia vist mai, només me n’havien parlat
