Segons consta, l’any 1687 la ciutat de Barcelona va patir els efectes d’una greu plaga de llagostes, que havia arribat a Catalunya feia uns anys, i que perjudicava de forma greu les collites. El dia 25 de setembre d’aquell any es va incendiar el convent de la Mercè i els barcelonins van creure que allò era un presagi.

Fou llavors quan el Consell de Cent es va comprometre a nomenar-la patrona de Barcelona si els alliberava de la plaga de llagostes. El desig es va acomplir el març del 1688, les llagostes van desaparèixer i la Mercè fou commemorada. El patronatge no va rebre l’aprovació del papa Pius IX  fins l’any 1868, moment en què es va traslladar la festa de Barcelona el dia 24 de setembre.

La Mare de Déu de la Mercè d’aquesta manera va desbancar Santa Eulàlia, la qual fins llavors havia ostentat el títol en solitari.

La llegenda diu que, des d’aleshores, Santa Eulàlia plora el dia de la patrona i que és per això que gairebé cada any plou per les Festes de la Mercè. 

El setembre, un mes insegur i inestable

Certament, és força probable que molts anys any acabi plovent en un moment o altre durant els tres o quatre dies en els quals se celebren les Festes de la Mercè a Barcelona.

Segons les dades de l’Observatori Fabra el mes de setembre és el segon més plujós de tot l’any a Barcelona. Es recullen, de mitjana, 75 litres per metre quadrat (període de referència 1981-2010). Segons l’estadística plou més d’un litre per metre quadrat 5,5 dies en tot el mes, gairebé un dia de cada cinc,  per tant és relativament fàcil que algun d’aquests dies pugui escaure’s dins el període de les Festes de la Mercè.

Les causes d’aquest temps més inestable és que en aquesta època de l’any —després de l’estiu— les borrasques atlàntiques comencen a baixar de latitud i poden atansar-se o afectar de forma més clara la península Ibèrica. L’aigua del mar registra encara valors elevats de temperatura, un fet que facilita la formació de nuvolades i de ruixats en determinades situacions, sobretot si en altura hi ha aire fred o bé si es produeix el fenomen del rebuf.

A banda, amb l’arribada de la tardor també solen arribar les primeres situacions de llevant o xaloc, les quals aporten precipitacions importants, i continuades, al litoral i el prelitoral català.

I per al dia de la Mercè? Realment plou tant?

Per poder respondre a aquesta pregunta convé analitzar les dades climàtiques de Barcelona. Per tal de fer-nos-en una idea hem consultat les dades de l’Observatori Fabra del dia 24 de setembre dels darrers 70 anys, des de l’any 1948.

Curiosament, només en 14 dels 70 anys s’ha produït precipitació apreciable (>0,1 litre) en aquest indret elevat de Barcelona. Fent estadística simple, agafant de base aquest període, podríem dir que ha plogut un de cada cinc anys, o el 20 % de les Mercès que hi ha hagut des del 1948.

La pluja en general ha estat minsa, només en tres ocasions es van totalitzar més de 10 litres per metre quadrat: 11,2 l’any 1953; 22,2 el 1955, o 10,2 litres l’any 1971.

La darrera vegada que va ploure per la Mercè va ser el 2014 (0,1 litres al Fabra o 2 litres a l’aeroport). L’any 2011 també vam patir una Mercè passada per aigua, en aquella ocasió van caure 4,5 litres per metre quadrat a Barcelona.

La Mercè és encara un dia per anar amb màniga curta?

Probablement sí, ja que la temperatura mitjana dels darrers 70 anys ha estat de 23,1 ºC  en aquest punt alt de la ciutat.

La temperatura mitjana dels últims 11 anys (2009-2018)  ha estat de 24 graus, mentre que a la dècada dels 50 (1948-1958) va ser només de 22,2ºC.

L’any més estiuenc es va viure el 2012 amb una màxima de 28,2ºC a l’Observatori Fabra o de 30,3 ºC a Ciutat Vella. El més tardorenc l’any 1993, amb una màxima de 18 ºC.

Al còmput de Mercès de temps d’estiu caldrà sumar-hi la del 2019, jornada que enguany es preveu assolellada i amb una temperatura màxima que podria assolir còmodament els 27 o 28 graus al migdia.