Segons consta, l’any 1687 la ciutat de Barcelona va patir els efectes d’una greu plaga de llagostes, que havia arribat a Catalunya feia uns anys, i que perjudicava de forma greu les collites. El dia 25 de setembre d’aquell any es va incendiar el convent de la Mercè i els barcelonins van creure que allò era un presagi.
Fou llavors quan el Consell de Cent es va comprometre a nomenar-la patrona de Barcelona si els alliberava de la plaga de llagostes. El desig es va acomplir el març del 1688, les llagostes van desaparèixer i la Mercè fou commemorada. El patronatge no va rebre l’aprovació del papa Pius IX fins l’any 1868, moment en què es va traslladar la festa de Barcelona el dia 24 de setembre.
La Mare de Déu de la Mercè d’aquesta manera va desbancar Santa Eulàlia, la qual fins llavors havia ostentat el títol en solitari.
La llegenda diu que, des d’aleshores, Santa Eulàlia plora el dia de la patrona i que és per això que gairebé cada any plou per les Festes de la Mercè.
El setembre, un mes insegur i inestable
Certament, és força probable que molts anys any acabi plovent en un moment o altre durant els tres o quatre dies en els quals se celebren les Festes de la Mercè a Barcelona.
Segons les dades de l’Observatori Fabra el mes de setembre és el segon més plujós de tot l’any a Barcelona, molt a prop de l’octubre, el mes que més plou. Es recullen, de mitjana, 82,5 litres per metre quadrat (període de referència 1991-2020) en una mitjana de 8 dies de pluja. Així doncs, és relativament fàcil que algun dels dies plogui dins el període de les Festes de la Mercè.
Les causes d’aquest temps més inestable és que en aquesta època de l’any —després de l’estiu— les borrasques atlàntiques comencen a baixar de latitud i poden atansar-se o afectar de forma més clara la península Ibèrica, afavorint ja algunes entrades d’aire fresc.
L’aigua del mar registra encara valors elevats de temperatura, un fet que facilita la formació de nuvolades i de ruixats en determinades situacions, sobretot si en altura hi ha aire fred o bé si es produeix el fenomen del rebuf.
A banda, amb l’arribada de la tardor també solen arribar les primeres situacions de llevant o xaloc, les quals aporten precipitacions importants, i continuades, al litoral i el prelitoral català.
I per al dia de la Mercè? Realment plou tant?
Per poder respondre a aquesta pregunta convé analitzar les dades climàtiques de Barcelona. Per tal de fer-nos-en una idea hem consultat les dades de l’Observatori Fabra del dia 24 de setembre de tota la seva sèrie (1913-2022)
En aquest cas trobem fins a 27 (dels 110 anys) dies de la Mercè en que ha plogut en aquest indret elevat de Barcelona. Fent estadística simple, agafant de base aquest període, podríem dir que ha plogut un de cada quatre anys, un 25 % de les Mercès que hi ha hagut des del 1913.
La pluja en general no és molt abundant tot i que hi ha excepcions. Els anys 1915 (29,3 l/m2), 1947, 1948, 1949 i 1971 es van superar els 10 l/m2 acumulats en un 24 de setembre.
La darrera vegada que va ploure el dia de la Mercè va ser el 2022 (1,9 l/m2 al Fabra o 4 l/m2 al Raval). Com hem dit abans, que plogui en algun moment o altre de la festa gran barcelonina és un fet força recurrent.
La Mercè és encara un dia per anar amb màniga curta?
Probablement sí, ja que la temperatura mitjana dels darrers 70 anys ha estat de 23,1 ºC en aquest punt alt de la ciutat.
La temperatura mitjana de les màximes del darrer decenni ha estat de 24,5 ºC, mentre que a la dècada dels 50 va ser només de 22,2 ºC. L’any més estiuenc es va viure l’any 1926 amb una màxima de 29,8 ºC a l’Observatori Fabra, seguit de ben a prop del passat 2020, quan es van registrar 28,5 ºC.
L’última vegada que el dia de la Mercè va tenir una màxima inferior als 20 ºC a l’Observatori Fabra va ser al 2011, aleshores també amb pluja.