La filòsofa, activista i exdiputada Clara Serra ha coordinat, juntament amb Cristina Garaizábal i Laura Macaya, el llibre ‘Alianzas rebeldes’ i ens el ve a presentar a l”Àrtic’.

Repensar el feminisme

Un cop passa l’embranzida inicial, toca resituar-se, repensar-se, aclarir-se i, també, en ocasions, superar la ressaca. Això mateix li passa a la nova onada feminista que, des de fa uns anys, ha destapat les vergonyes d’una societat heteropatriarcal i ha clamat, en manifestacions com les del 8-M i des de tots els mitjans al seu abast, contra les injustícies i les discriminacions a les qual les dones es veuen sotmeses, encara, en ple segle XXI.

Potser la pregunta és: “Però el feminisme és només per a les dones?” És a dir, què passa amb les persones trans que no són ni homes ni dones? No són subjectes del feminisme? I també la pregunta crec que va més enllà: què passa amb aquells homes que potser, precisament per ser homes que no es comporten com a “homes de veritat” i són homes femenins, per exemple, pateixen una violència pel fet de desviar-se dels mandats de la masculinitat. Què passa amb els homes “mariques”, què passa amb els homes gais? No són subjectes del feminisme? En la meva perspectiva feminista no importa que no siguis una dona per ser subjecte del feminisme.

Clara Serra

El problema és que un moviment tan expansiu com aquest genera dissensions, cosa que de per si no és dolenta, i també voluntats uniformitzadores i hegemòniques, que reparteixen carnets d’admissió, i això sí que no és bo. En aquest sentit, el llibre que coordina Clara Serra vol aglutinar diversos corrents de pensament en el si del feminisme, que neixen d’èpoques i de sensibilitats diferents però que tenen en comú la voluntat de transversalitat.

“Una política identitària és una política que reuneix a les idèntiques. En aquest cas, a les dones amb nosaltres mateixes. I en aquest llibre, les qui participem en ell, volíem posar aquesta idea una mica en dubte. Perquè, més enllà que reunir-nos entre les dones tingui un sentit estratègic i això pugui ser útil per a certes coses, volíem preguntar i posar en dubte aquesta idea de que la política l’hem de fer entre els qui som idèntics i no entre els qui som diferents. Perquè potser el més interessant de la política és que unes idees, un projecte comú, un desig comú d’un món compartit ens reuneixi justament als qui som molt diferents.

Clara Serra

La identiat personal, la victimització, el capitalisme, la joventut, la violència, el sexe i la sexualitat, la justícia… són alguns dels temes que tracta aquest llibre, que vol contestar als moviments dins del feminisme que han reclamat que la lluita s’orienti únicament a les reivindicacions de les dones, però també als masclismes que han ressorgit des dels partits polítics i des de la societat. A més de Clara Serra, Cristina Garaizábal o Laura Macaya, el llibre també conté les signatures de Miriam Solá, Paloma Uría, Santiago Alba Rico, Paz Francés Lecumberri, Violeta Assiego, Laura Pérez Castaño, Miren Ortubay, Miquel Missé, Sejo Carrascosa, Josetxu Riviere, Núria Alabao, Mamen Briz, Siobhan Guerrero, Noemi Parra i Empar Pineda.

Les identitats de la Clara Serra

La madrilenya Clara Serra ha fet del feminisme un objecte d’estudi, una bandera de llibertat i, sobretot, una manera de ser i de viure. Llicenciada en Filosofia a la Complutense, des de la seva etapa d’estudiant va destacar pel seu activisme d’esquerres, que més tard va traslladar a la seva feina com a diputada de Podem a l’Assemblea de Madrid. Però més enllà de la seva cara política i, per tant, més mediàtica, la Clara ha elaborat un corpus teòric i filosòfic de marcat caire feminista en les seves tasques de docent o d’investigadora.

I així, s’ha mogut entre ‘Leonas y zorras’ i ha analitzat tots els prismes per confeccionar un ‘Manual ultravioleta’. I ara, juntament amb la Laura Macaya i la Cristina Garaizábal, entre d’altres, ha teixit una trama d”Alianzas rebeldes’, l’excusa perfecta per convidar-la al nostre sofà, en què creiem que les aliances sempre acabaran tenint més força que les identitats excloents.

Clara Serra