El moviment dels “indignats” va acampar a la plaça de Catalunya el 15 de maig de l’any 2011 per reclamar un canvi social, polític i econòmic, i no en va marxar fins al 30 de juny. L’Arcadi Oliveres (mort el 6 d’abril del 2021), economista i activista, i l’Ada Hoste, activista, van explicar en aquest capítol de ‘Va passar aquí’ la seva experiència a la plaça i els motius de la protesta, l’any 2019.
Arcadi Oliveres, la veu sàvia de la plaça
Oliveres recordava que aquell 15 de maig feia tres anys de l’inici de la crisi mundial originada als EUA amb les hipoteques barates el 2008. L’atur i la manca d’ajudes socials eren habituals entre la població. I els polítics i les institucions públiques no oferien cap resposta.
A Oliveres, que va participar en nombroses xerrades i debats a la plaça, tot el que estava passant li recordava el maig francès quant a la capacitat d’innovació en aportació d’idees i de sistemes de funcionament. Alguns, diu, van anomenar a allò que estava passant com una revolució cultural.
Ada Hoste, activista i testimoni
Ada Hoste, assistent a les protestes del “indignats”, recorda que va anar a la plaça de Catalunya des del primer moment. Es va assabentar de l’ocupació a través d’un missatge al mòbil. Ella feia temps que militava al teixit associatiu del seu barri i fins aquell moment s’havien trobat amb grans dificultats per articular-se.
Les comissions i l’autoorganització
Segons recorda Hoste, la plaça es va anar omplint a mesura que passaven els dies. Els assistents es van començar a organitzar de forma espontània en comissions. Van acabar creant una estructura força complexa sense necessitat de diners, només amb la participació voluntària. Cada vespre es feien assemblees multitudinàries a la plaça en què cada comissió explicava la feina feta i les noves propostes.
Desallotjats per la força i amb violència
Hoste recorda el dia del desallotjament forçós com un dels més emocionants. El 27 de maig, els Mossos d’Esquadra van desallotjar la plaça amb càrregues policials violentes que van provocar més d’un centenar de ferits i moltes crítiques.
Els “indignats”, però, la van tornar a ocupar aquella mateixa nit i s’hi van estar durant tot un mes més. El 15 de juny, els “indignats” es van traslladar a les portes del Parlament per protestar sobre uns pressupostos que consideraven injustos. El president de la Generalitat aleshores, Artur Mas, i altres membres del govern, hi va haver d’accedir en helicòpter.
La matinada del 30 de juny se’n va fer el desallotjament definitiu, en aquesta ocasió de forma pacífica. Segons Hoste, un cop feta la catarsi col·lectiva i un cop expressat el descontentament, calia fer un pas endavant més enllà de les places.
