Carles Flavià va conversar amb l’economista Arcadi Oliveres el juny del 2012 sobre la vida i del llibre ‘Diguem prou’, que analitza la necessitat de canviar el sistema capitalista perquè ha tocat fons, malgrat retallades i els rescats.

Oliveres augura el fracàs de l’economia sustentada en la injustícia social i explica la seva educació cristiana amb referents i companys com Lluís Maria Xirinacs i Jaume Botey.

El rastre de les armes

Oliveres explica com el ministre de Defensa d’aleshores, Pedro Morenés, era director d’una empresa, Instalaza, que fabricava unes bombes de dispersió prohibides per un tractat internacional, i que va demanar compensació al govern per aquest fet, cosa que fa que sent ministre estigués pagant la seva empresa anterior.

L’economista fa un repàs de les empreses dedicades al negoci de les armes. És el cas de Santa Bárbara, una empresa que el govern d’Aznar va sanejar les pèrdues i va privatitzar venent-la a una empresa nord-americana, la General Dynamics. També Bazán, una empresa estatal que feia vaixells de guerra i que després es va dir Navantia o Construcciones Aeronáuticas (CASA). Oliveres acaba la llista parlant d’Indra, l’empresa situada al Poblenou que serveix material electrònic per a les anteriors.


Amb el que es gasta el món cada any preparant la guerra es podria eliminar 30 vegades la fam ”

Arcadi Oliveres considera que tenim coneixement suficient per fer un món millor, però no hi ha voluntat política per canviar-lo i deslligar-se dels poders econòmics i dels bancs. Oliveres posa com a exemple d’economia solidària el model de la Cooperativa de Mondragón i es mostra esperançat amb el moviment dels “indignats“.


La protesta ha d’anar seguida de la proposta”

Per al doctor i catedràtic en Economia, el camí són les propostes radicals de desobediència a un sistema i a unes polítiques que ja no són ni ètiques ni sostenibles.

La lluita més difícil

També recorda una de les lluites més dures que ha hagut de suportar va ser perdre un fill de 28 anys d’un càncer, una experiència que reconeix va saber superar per l’actitud positiva del seu fill.


Va casar-se un mes abans de morir… fins i tot va tenir l’empenta de dissenyar el seu funeral”

Jo que sé

Totes les entrevistes de Carles Flavià a personatges rellevants de BArcelona

Arxiu betevé