Els Jocs Olímpics del 92 van servir per posar Barcelona al mapa i l’empremta que van deixar encara és visible a la ciutat en forma de grans obres arquitectòniques. Però no tothom recorda Barcelona 92 com una història d’èxit. L’expert en estudis urbans Erik Harley organitza rutes per desvetllar del somni olímpic a qui ho vulgui. Ell és el creador del terme “urbanisme pormishuevista”, és a dir, l’urbanisme de la desmesura, dels arquitectes estrella i dels pressupostos inflats.
“El ‘pormishuevismo’ és un fals moviment artístic que em serveix per parlar de dues disciplines que em fascinen: el salsitxerisme urbà, i el salseig immobiliari, i que a Barcelona controlem completament”, explica Harley. A les seves rutes urbanístiques utilitza l’humor per denunciar grans projectes arquitectònics que s’han construït “pensant en els interessos propis i no en el benefici per la societat”.
Harley fa parada a l’Anella Olímpica de Montjuïc per explicar, per exemple, que la Torre de Comunicacions de Montjuïc va ser un projecte que va anar a parar a l’arquitecte Santiago Calatrava en compensació per no haver guanyar el concurs per dissenyar la Torre de Collserola, que va recaure al seu company de professió Norman Foster. “La de Calatrava estava pressupostada per 1,3 milions d’euros, i al cap de dos anys ja s’havia passat a 18 milions”, segons Harley, que considera que la proposta de Calatrava va respondre simplement a la voluntat de “fer lluir” la seva obra.
Del Palau Sant Jordi destaca el bosc urbà, amb columnes de pedra i branques metàl·liques, que dona accés a l’edifici. El nom de la instal·lació, Utsurohi, significa “maniobra” i presagia la història de la construcció. Va ser una compensació per a l’arquitecte Arata Isozaki, que va dissenyar una cúpula ondulada pel Sant Jordi que finalment no es va construir. A canvi, la seva dona, Aiko Miyawaki, va poder fer el bosc urbà de l’exterior.
Èxit també a Madrid, Bilbao, València, Benidorm…
El “pormishuevsimo” també té arrels a Madrid, Bilbao, València, Benidorm, Zaragoza, Sevilla i Marina d’Or, on Harley cada cap de setmana esgota les entrades de les visites per la cara B de grans edificis i complexos arquitectònics. A Barcelona hi té dues rutes, la que repassa els desajustos de les Olimpíades i també un recorregut pel Fòrum de les Cultures. Aquest últim esdeveniment és l’exemple, diu, que “la història es repeteix”.
