El 30 d’agost del 1957, Josep Lluís Facerias va caure mort, assassinat pels trets de la policia, a la cruïlla dels passejos d’Urrutia i de Verdun i del carrer de Pi i Molist. Nascut el 1920, Facerias era un dels maquis més buscats per les forces franquistes.
Nascut el 1920 al barri del Poble-sec, sent adolescent es va afiliar a la CNT i a les Joventuts Llibertàries i en esclatar la guerra es va allistar com a voluntari per combatre al front d’Aragó. Va passar per diversos camps de concentració i va ser empresonat en diverses ocasions pel règim franquista, però mai va abandonar la lluita clandestina.
El 1947, convençut de la necessitat de la lluita armada per vèncer el feixisme, va crear un grup guerriller amb què va realitzar cops contra la burgesia i el règim: va atracar nombrosos bancs, va assaltar fàbriques i va cometre robatoris en joieries i “meublés”, entre d’altres. Amb aquestes accions va reunir grans sumes de diners, que va destinar al moviment anarquista i els seus represaliats. La seva perseverança i audàcia per escapar de la policia van convertir Facerias en una figura molt popular.
José Molina, testimoni dels fets
José Molina va ser testimoni de l’assassinat de Josep Lluís Facerias: “Vam començar a sentir trets i de cop vam veure un home corrent”, explica. Molina estava jugant amb un altre nen en aquesta zona de Nou Barris, on ens aquells moments s’estenien camps i descampats. “Vam veure l’home, portava la camisa blanca plena de sang i manipulava una cosa a les mans”, recorda.
Com Molina rememora, la premsa de l’època va recollir la versió oficial, segons la qual la policia havia disparat contra Facerias després de no haver fet cas de les crides a aturar-se. “No és cert. Li van disparar només veure’l, va ser una emboscada“, assegura Molina, que anys més tard va consultar, ja com a advocat, l’expedient del cas al Govern Militar, en què va constatar que el relat de l’atestat no s’ajustava amb el que havien vist els seus ulls.
Una placa recorda el lloc on Josep Lluís Facerias va ser assassinat. En aquest espai s’han fet diversos actes d’homenatge i record coincidint amb els aniversaris de la seva mort. Diverses veus han lluitat també, durant anys, perquè s’inclogui en el nomenclàtor una plaça dedicada als maquis.
