(ACN) El govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Lloc Històric, la capella dels Segadors de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, i delimitar-ne l’entorn de protecció. La capella dels Segadors de Sant Andreu de Palomar, adossada a la parròquia actual, se situa entre el carrer dels Segadors i la plaça d’Orfila. És l’única estructura del temple primitiu que va sobreviure a la reconstrucció de l’església parroquial a partir del 1850. Segons el govern, l’immoble és portador de valors històrics, culturals i socials rellevants, vinculats al context de la guerra dels Segadors (1640-1652).
D’una banda, la vila de Sant Andreu de Palomar va tenir un paper actiu en els fets del maig i el juny del 1640, data d’inici de l’esmentat conflicte; i, de l’altra, la capella podria haver acollit la imatge del Sant Crist que, teòricament, els segadors van utilitzar com a estendard de les seves reivindicacions.
Els fets que emmarquen l’anomenada guerra dels Segadors s’inscriuen en una conjuntura que supera, per molt, l’estricte àmbit polític de Catalunya. La revolta dels Segadors manté punts en comú amb les nombroses revoltes i revolucions que s’estenen per tot el territori europeu durant el període modern: la Fronda francesa i la revolució anglesa en són alguns exemples.
La revolta del 1640 va tenir lloc en un escenari caracteritzat per la transició entre l’estat feudal de finals del període medieval i l’estat dels Àustries, sustentat per un règim senyorial contra el qual es van adreçar les protestes camperoles. Aquestes protestes van esclatar en revolta quan, dins el marc de la guerra entre França i Espanya, Catalunya va esdevenir camp de batalla i els pagesos catalans es van veure obligats a donar allotjament, mantenir i servir els “terços” castellans, a qui totes les fonts locals atribuïen abusos i excessos de tota mena.
En els fets dels mesos de maig i juny del 1640 hi van participar activament els grups de pagesos de la rodalia de Barcelona, particularment els de Sant Andreu de Palomar, punt neuràlgic de connexió entre el Vallès i la ciutat, els quals van entrar a Barcelona, van obrir la presó reial i van alliberar-ne els presos, entre els quals destacaven el general Francesc de Tamarit —diputat militar de la Diputació i membre d’una nissaga vinculada històricament a Sant Andreu— i els consellers de Barcelona. Mossèn Clapés i Corbera, a les seves ‘Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar’ (1930), parla, d’una banda, d’un personatge veí de Sant Andreu de Palomar que va tenir protagonisme en aquests fets, conegut com “el Negre de Sant Andreu”, i, de l’altra, assegura que els segadors que van entrar a la ciutat el dia 22 de maig portaven la imatge d’un Sant Crist, com a bandera, procedent de l’església de Sant Andreu de Palomar.
Entorn de protecció
La definició d’un entorn de protecció al voltant de la capella dels Segadors de Sant Andreu de Palomar es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles. L’objectiu és evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi del Lloc Històric.
Per això, aquesta declaració permet vetllar per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. La visualització de la capella dels Segadors es fa des de l’espai públic on està situada, anomenat plaça de les Dones de la Motor Ibèrica, entre el carrer dels Segadors i el passeig de Torras i Bages.
La capella, de petites dimensions, es recolza en una cantonada de l’església parroquial de Sant Andreu de Palomar, la qual actua de teló de fons a causa de la seva considerable dimensió en relació amb la capella. Per tant, és des d’aquesta plaça l’únic lloc on es generen les perspectives i visuals generals de la capella dels Segadors, conjuntament amb els paraments laterals de l’església on està adossada. Per aquest motiu, s’inclourà en l’entorn de protecció la plaça de les Dones de la Motor Ibèrica, delimitada pel punt mitjà del carrer del Segadors, que és on se situa la capella.
A continuació, la delimitació segueix pel punt mitjà del passeig de Torres i Bages fins a l’altura de la façana de l’església, punt on es perden ja les visuals cap a la capella. S’hi inclou la totalitat de la parcel·la de l’església de Sant Andreu de Palomar, ja que qualsevol actuació de restauració en el futur tindria influència directa en la visualització harmònica de la capella.
