Una bretxa és una obertura feta en un mur o un clos i, de manera més específica en l’àmbit militar, el forat que fa l’artilleria en una muralla. Com el que el 1705, en el context de la Guerra de Successió, van obrir les forces holandeses i angleses favorables a Carles d’Àustria que, des de la falda de Montjuïc, duien a terme una ofensiva per promoure un alçament de la ciutat contra el poder borbònic que no es va arribar a produir.

Els canons austracistes van aconseguir trencar la paret defensiva a l’altura de l’encreuament actual, entre el carrer de Sant Pau i l’avinguda del Paral·lel. Es tractava d’un punt de la tercera muralla de Barcelona, que havia ampliat la protecció de la ciutat medieval fins al Raval. Una part d’aquella muralla, de carreus de pedra de Montjuïc, encara es conserva i és visible a l’avinguda del Paral·lel, a tocar de les Drassanes.

La bretxa de Sant Pau, escenari de diferents enfrontaments

Poc més de 200 anys després de la lluita entre austriacistes i borbònics, l’espai on s’havia obert la bretxa de Sant Pau va tornar a ser escenari de forts enfrontaments. En aquest cas, durant la coneguda com a Setmana Tràgica, entre el 26 de juliol i el 2 d’agost del 1909. El conflicte es va generar arran de la mobilització de reservistes per lluitar al Marroc, en l’anomenada segona guerra de Melilla.

Com explica el professor de geografia i història ja jubilat Lluís-Emili Bou, era una guerra molt impopular, en què els soldats sabien que moririen i on anaven només els pobres”. I és que era possible quedar exempt de ser reclutat mitjançant el pagament d’una alta suma de diners, que només era a l’abast de les famílies riques. D’altra banda, tot i que el conflicte derivava de la política duta a terme des del poder de Madrid i era percebuda a Catalunya com una qüestió llunyana, bona part dels mobilitzats eren catalans.

Per tot plegat, no és d’estranyar des de principis de juliol que hi haguessin diversos actes de protesta, el dia 18 es produïssin els primers incidents al port i després de la jornada de vaga i la declaració de l’estat de guerra, el dia 26, els enfrontaments s’estenguessin per tota la ciutat.

Durant els primers dies de la Guerra Civil, la cruïlla on segles abans s’havia obert la bretxa de Sant Pau tornaria a ser un punt calent. En aquest espai les forces republicanes va aixecar una gran barricada per combatre, com explica Bou, “els insurrectes que s’havien fet forts a El Molino, els que poguessin venir des de plaça d’Espanya, des del passeig de Colom o des de la Rambla”. L’element defensiu va aconseguir repel·lir l’avanç dels colpistes i la barricada “va quedar durant mesos, com un monument de record i al que havien aconseguit”, afegeix Bou.