Francesc Boix, més conegut com el fotògraf de Mauthausen, ja té un element que reconeix la seva figura com a represaliat pel feixisme i el nazisme. Es tracta d’una “Stolpersteine”, una llamborda de memòria que s’ha col·locat a la que va ser casa seva, al carrer de Margarit, 17. Boix va ser un republicà nascut al Poble-sec que va participar en la Guerra Civil com a fotògraf del conflicte i que durant la Segona Guerra Mundial va ser deportat al camp d’extermini de Mauthausen.
Aquest reconeixement és el punt final al projecte pilot coordinat per la regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i de Ravensbrück, en què han participat aquest curs tres instituts de la ciutat. La seva figura l’han estudiada aquest curs alumnes de l’Institut XXV Olimpíada, en un projecte pilot impulsat per l’Ajuntament de Barcelona que ha culminat aquest dimecres amb la col·locació de la llamborda.
Una vida curta dedicada a la fotografia
Francesc Boix, conegut popularment com el fotògraf de Mauthausen, va néixer el 1920 al Poble-sec. Fill d’un sastre del barri aficionat a la fotografia, va allistar-se al bàndol republicà durant la Guerra Civil i va anar al front com a fotògraf de guerra de la 30a Divisió. Quan va acabar la Guerra Civil es va exiliar a França i va acabar al camp de refugiats Vernet de l’Arieja i Setfons, construït per internar als republicans espanyols que arribaven a França escapant del règim franquista.
El 1941 Boix va ser deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen. Allà va aconseguir amagar a les esquerdes de les parets i al magatzem del paper blanc centenars de negatius de fotografies fetes per les SS que testimonien l’horror viscut al camp. Un cop alliberat, Francesc Boix va continuar exercint com a fotògraf i reporter per a les revistes ‘Humanité’ i ‘Ce Soir’. Boix va morir el 1951 amb només 30 anys.
Un projecte pilot per recuperar la memòria històrica de proximitat
El projecte pilot Stolpersteine Barcelona l’ha impulsat la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb les amicals de Mauthausen i de Ravensbrück. Hi han participat estudiants de 4t d’ESO i 1r de batxillerat dels instituts Francisco de Goya del Guinardó, Quatre Cantons del Poblenou i XXV Olimpíada de la Font de la Guatlla.
Els estudiants de cada institut han treballat els perfils de tres deportats del seu districte al llarg de tot el curs. La feina de recerca l’han combinada amb entrevistes amb familiars de represaliats i visites als amicals. L’objectiu pedagògic del projecte és “donar a conèixer una memòria històrica i de proximitat que no està escrita als llibres, ja que el que s’ha estudiat són les biografies de deportats, en la seva majoria, poc coneguts”. Explica a betevé la professora de l’Institut XXV Olimpíada, Sandra Avellaneda, que ha acompanyat en el procés de recerca als estudiants de primer de batxillerat d’aquest centre de la Font de la Guatlla.
El projecte finalitzarà les properes setmanes amb la col·locació de les nou llambordes commemoratives que es posaran al lloc on van viure els deportats que la ciutat vol homenatjar.
