El 10 de novembre de 1839, Ramon Alabern es va situar en un terrat per fer la primera foto amb un enquadrament des dels porxos d’en Xifré que es veia la Llotja de Barcelona.
Precisament en l’edifici d’aquest terrat, al carrer del General Castaños, el desembre del 1975, l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya va col·locar una placa que recorda el lloc des d’on es va fer la primera foto o daguerreotip de l’estat espanyol, com explicava l’antic president de l’entitat, Antoni Civantos.
Què era el daguerreotip ?
Louis Daguerre havia fet el 2 de gener del 1839, la primera fotografia de la lluna i al mes d’agost presentava un invent a l’Acadèmia de Ciències de França, en què s’obtenia una imatge única en positiu a partir d’una placa de coure recoberta de iodur de plata.
Enric Monlau, corresponsal de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i el gravador Ramon Alabern, van decidir amb el suport de la comunitat científica de la ciutat comprar l’invent de Daguerre per 1.946 reals de billó i van portar l’invent a Barcelona.
Esdeveniment històric
La primera foto va ser un esdeveniment social, amb anuncis als diaris i octavetes per tota la ciutat, fins i tot es van repartir entrades per assistir-hi pagant sis reals de billó, que donaven dret a un sorteig que tindria com a premi quedar-se la foto.
Per captar la imatge van ser necessaris 21 minuts d’exposició i es va fer una crida perquè durant aquests minuts no hi hagués ningú en moviment.
El daguerreotip se’l va endur el posseïdor de la butlleta 56 i mai més no se’n va tornar a tenir notícia, i no s’ha trobat el daguerreotip, només hi ha un gravat que recorda aquella primera fotografia.
Una primera foto que mai no s’ha recuperat i no ha aparegut a cap arxiu i que ara tindria un valor incalculable.
