A causa d’un conflicte entre la Catedral i el Consell de Cent, el 5 de gener del 1634, el mestre de les fonts de la ciutat, Francesc Socias, va tallar el pas de l’aigua que anava de la ciutat cap a la Catedral. Aquest tall d’aigua va causar la seva excomunicació i la del Consell de Cent.
La importància de l’aigua i el pa
El subministrament d’aigua a la ciutat era clau, no només pel consum de boca, sinó per amassar pa i per la neteja. Barcelona, pel seu clima mediterrani, tenia episodis naturals de sequera. A partir del 1627, aquests episodis es van repetir sovint a tot Catalunya, causant escassetat de blat i d’aigua. De vegades, la manca d’aigua al rec Comtal també impossibilitava moldre el blat. Aquesta situació va arribar a causar disturbis a Barcelona i a la resta de Catalunya. Per evitar els disturbis, el Consell de Cent intentava centralitzar i racionar la producció de pa. Per tant, controlava de forma estricta qui produïa pa a la ciutat i els paràmetres de qualitat.
El mestre de fonts
El mestre de fonts de la ciutat era el responsable del manteniment de les fonts, les canonades i les mines. Durant el segle XVII, la persona que més temps va ocupar aquest càrrec va ser en Francesc Socias.
El càrrec de mestre de fonts existeix oficialment des del segle XV, quan va ser nomenat pel Consell de Cent.
Per arribar a ser mestre de fonts calia passar per un examen de mestre de cases que incloïa coneixements de construcció o manteniment d’infraestructures, similar als estudis d’arquitectura actuals.
El pans de la discòrdia
En aquest context, el Consell de Cent va detectar que la Catedral de Barcelona i diferents monestirs estaven produint i distribuint pa. Els ho va prohibir i va posar les mesures de control perquè no es tornés a repetir. Però a principis del 1634, un dels membres del Consell de Cent va trobar una persona al carrer del Bisbe amb dues peces de pa morè. Va comprovar que no duien el segell de la ciutat i que el pes no era el correcte i les va requisar. Aquell pa havia estat fet a la Catedral, concretament a la canonja. El capítol de la Catedral les va reclamar i, en negar-se a retornar-les, el membre del Consell de Cent va ser detingut pels religiosos i empresonat a la presó episcopal. El Consell de Cent va decidir prendre represàlies sobre la Catedral.
El tall d’aigua i l’excomunicació
El subministrament d’aigua de la ciutat era una prerrogativa del Consell de Cent. Fent ús del seu poder, va ordenar al mestre de les fonts que tallés l’aigua que arribava a la Catedral. El tall d’aigua va durar només unes hores. Per les queixes del capítol de la Catedral, la ciutat va comprovar que a l’arxiu es conservava un document segons el qual el subministrament d’aigua a la Catedral pertanyia a aquesta. D’aquesta manera, es va procedir a restablir el subministrament. Però era massa tard: la Catedral va considerar que el tall d’aigua era una usurpació dels béns de l’església i va procedir a excomunicar el mestre de les fonts, Francesc Socias, i el Consell de Cent.
Restabliment de la normalitat i… un llibre!
L’excomunicació era el pitjor càstig que tenia l’església i negava la relació de la resta de fidels amb els sancionats. La reacció del Consell de Cent va ser intentar rebatre l’excomunicació. Va reunir un consell de mestres religiosos i els va plantejar el cas. Aquest consell va dictaminar que l’excomunicació no havia estat justa perquè en el moment del tall, ni el mestre de les fonts ni el Consell de Cent no sabien que aquesta aigua pertanyia a la Catedral. A més, el procediment va tenir un defecte de forma, ja que les excomunicacions s’havien de notificar a les persones afectades i això no s’havia fet. Per aquest motiu, les sancions van quedar suspeses temporalment mentre el cas es duia davant el bisbe de Tarragona.
Mentre s’esperava el nou veredicte, el Consell de Cent va ordenar al mestre de les fonts redactar un llibre amb tots els seus coneixements sobre l’aigua de la ciutat per evitar problemes similars en el futur. El resultat de tot plegat és ‘El llibre de les fonts’, que descriu amb molt detall de qui era l’aigua i quins edificis tenen dret a aigua pròpia.
