dones artistes

Al llarg de la història, la societat ha barrat l’accés de les dones a la majoria de professions i activitats públiques. Un dels pocs àmbits públics on la societat masclista ha permès destacar a algunes dones ha estat l’artístic. El ball, la música, el teatre, les belles arts o la moda han estat els àmbits en què sovint les dones han trobat una escletxa per empoderar-se i desenvolupar les seves aspiracions professionals. El preu, però, ha estat elevat, ja que sovint les dones artistes han estat estigmatitzades i rebaixades de categoria social.

Al ‘Va passar aquí’ hem fet un recull de dones artistes que han destacat a la història de Barcelona.


Raquel Meller, cantant de cuplets

Raquel Meller va debutar el 16 de setembre del 1911 al Teatre Arnau. Va ser la primera a cantar èxits de l’anomenada cançó espanyola, amb cuplets com ‘La violetera’ o ‘El relicario’. L’any 1926 va fer una gira pels EUA com una gran estrella. Meller va aconseguir dignificar el gènere dels cuplets, fins aleshores considerats cançons vulgars pròpies de cafè teatre barat.

Joana Valls, dissenyadora de moda

Joana Valls va ser una modista pionera. Va triomfar amb els seus vestits per a la burgesia i es va convertir en empresària de la moda. Va obrir el seu taller de modisteria, un dels més importants el segle XIX, al carrer de Ferran, 34. Malgrat que no va tenir el reconeixement històric que mereixia, Valls va ser fonamental en el desenvolupament de la moda a Barcelona. Joana Valls va ser capdavantera en la lluita dels drets de la dona a la seva manera i en un context molt diferent a l’actual.

Clotilde Cerdà, música i arpista

Clotilde Cerdà va néixer a Barcelona el 1861. Era filla il·legítima d’Ildefons Cerdà, l’urbanista de l’Eixample. Va ser una nena prodigi que ben aviat va dominar l’arpa, el seu instrument. Als nou anys va debutar amb l’orquestra de Richard Straus a Viena. El seu domini de l’arpa li va permetre fer concerts arreu del món. Va aprofitar la música per desafiar les lleis del moment i canviar el futur de les dones de la seva època.

Tórtola Valencia, ballarina

Tórtola Valencia va néixer a Sevilla el 1882. Va ser ballarina, a més de pintora, escriptora o intèrpret. Li deien la Isadora Duncan espanyola. Es va educar a Londres. Va viure a París, a Viena i, fins i tot, a Moscou. Va actuar a tots els escenaris europeus i per tota l’Amèrica Llatina. Després d’haver viscut i recorregut mig món, va triar Barcelona per passar els darrers anys de la seva vida.

Elena Jordi, primera directora de cine

Elena Jordi va regentar un estanc al carrer de la Boqueria fins que va entrar com a actriu a la companyia teatral de la Xirgu. Més tard, va crear la seva pròpia companyia especialitzada en el gènere del vodevil. El 1917, va produir i dirigir  la pel·lícula muda ‘Thais’, essent la primera dona de l’estat que va fer-ho. Després va desaparèixer totalment de la memòria barcelonina fins a la seva mort, el 1945.

Carmen Amaya, ballarina

Carmen Amaya, “La Capitana”, va néixer l’any 1918 a la barraca número 48 de la platja del Somorrostro. Va néixer en una família d’artistes i va ballar des de petita. L’any 1929 va començar a actuar fora de Barcelona, a París, i també va participar l’any 1936 en la pel·lícula ‘Maria de la O’. L’esclat de la Guerra Civil la va portar de gira a l’Argentina i a altres països de Llatinoamèrica. L’any 1941 va començar la seva aventura pels escenaris de Nova York. Va estar diverses vegades a Hollywood per rodar algunes pel·lícules.

Pepita Teixidor, pintora

Pepita Teixidor va néixer el 1865 i va ser una de les pintores més importants de l’època, amb permís de Lluïsa Vidal. La seva família, amb molta sensibilitat artística, li va fer costat en la seva formació. El seu univers pictòric es va centrar en motius florals que pintava al seu taller de Vallvidrera. Va rebre diversos reconeixements internacionals i es considera la millor pintora de flors de l’època modernista.

Giocasta Corma, música

Giocasta Corma (1923) i el seu germà Carles (1919) provenien d’una família del Guinardó formada en la música. Van començar a tocar de ben petits. Es van ver molts famosos a Barcelona, i el 1930 Pau Casals els va presentar al Palau de la Música. Van fer gires per tot Europa, però la Guerra Civil els va dur a l’exili a l’Argentina. Ella, la Giocasta, va ser la directora de l’escola de música a la ciutat de Mendoza, i ell, en Carles, catedràtic de la Universitat de Geòrgia, als EUA.

Mari Santpere, actriu còmica

Maria Santpere Hernáez va néixer el 1913. La seva família, plena d’artistes, li va transmetre l’amor pel teatre. Era filla del Josep Santpere, famós actor, cantant, director i empresari teatral barceloní, i de la Rosa Hernáez i Esquirol, coneguda popularment com a Rosita, que va ser una ballarina clàssica, cantant de sarsuela i actriu. Santpere va ser una dona valenta i pionera que va trencar el monopoli de l’humor com a gènere masculí.

Teresa Gironès, ceramista

Teresa Gironès va començar a pintar de ben jove, fins que va aconseguir estudiar belles arts en una època en què això era complicat per a una dona. Va ser aleshores quan es va començar a aficionar a la ceràmica. Més endavant, va passar de ceramista a escultora i va donar pas a la seva creativitat. Gironès va fer exposicions arreu del món. Era membre de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica.

Montserrat Caballé, cantant d’òpera

Montserrat Caballé va debutar al Liceu el 1962 amb l’òpera ‘Arabella’, de Strauss. El gener del 1970, Caballé va interpretar al Liceu ‘Norma’, de Bellini, un dels grans papers de la seva carrera. La seva actuació va ser tan sonada que tots els teatres del mónNova York, París, Londres, Viena o Milà la reclamaven per interpretar ‘Norma‘.  

Conxita Badia, soprano i pianista

Conxita Badia va néixer a Barcelona el 1897. Va començar a cantar de ben petita. També va començar a tocar el piano de nena i va arribar a ser una virtuosa d’aquest instrument. Com a soprano, va treballar amb Enric Granados, Pau casals i Manuel de Falla.

Les ballarines del Liceu

El Liceu va tenir un cos de dansa propi des del 1847. Va oferir espectacles memorables, especialment sota la direcció del coreògraf i ballarí Joan Magrinyà. La majoria de ballarins eren dones, com la Pauleta Pàmies, la Teresina Boronat, la Roseta Mauri, l’Asunción Aguadé o la Carmen Cavaller. El 1977, el mestre Magrinyà es va jubilar i Aguadé, la que havia estat la seva ballarina estrella, i Fernando Lizundia, van agafar el relleu en la direcció del ballet.

Christa Leem, ballarina de striptease

La stripper Christa Leem causava sensació a les nits del Paral·lel als anys 70. Era una antivedet cubista que havia creat un llenguatge diferent dels music-hall que es coneixien a l’època.i el poeta Joan Brossa va crear un striptease especialment per a ella.