Al llarg de la història, la societat ha barrat l’accés de les dones a la majoria de professions i activitats públiques. Un dels pocs àmbits públics on la societat masclista ha permès destacar a algunes dones ha estat l’artístic. El ball, la música, el teatre, les belles arts o la moda han estat els àmbits en què sovint les dones han trobat una escletxa per empoderar-se i desenvolupar les seves aspiracions professionals. El preu, però, ha estat elevat, ja que sovint les dones artistes han estat estigmatitzades i rebaixades de categoria social.
Al ‘Va passar aquí’ hem fet un recull de dones artistes que han destacat a la història de Barcelona.
1. Raquel Meller, la reina del Paral·lel
Raquel Meller (Tarassona, 1888 – Barcelona, 1962). Francisca Marqués va debutar el 1908 al saló La Gran Peña, amb el nom artístic de La Bella Raquel, i el 1911 al Teatre Arnau, ja com a Raquel Meller. Va dignificar el gènere dels cuplets i es va convertir en una gran estrella internacional el primer terç del segle XX. A l’avinguda del Paral·lel hi ha una estàtua dedicada a la seva figura.
2. Joana Valls, la gran dissenyadora de moda
Joana Maria del Pilar Giralt i Miró (Barcelona, 1855-1935). Considerada una de les modistes més importants de l’època, va ser fonamental en el desenvolupament del negoci de la moda. En el registre d’hisenda de l’època constava com a modista de luxe i, com a empresària, va obrir la possibilitat a altres dones de muntar negocis propis.
3. Clotilde Cerdà, entre la música i el feminisme
Clotilde Cerdà i Bosch (Barcelona, 1861 – Santa Cruz de Tenerife, 1926). Considerada una nena prodigi, va ser concertista d’arpa i compositora amb el pseudònim d’Esmeralda Cervantes. Més enllà de la música, el 1885 va impulsar l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis de la Dona i va lluitar per l’emancipació femenina. Al Fort Pienc hi ha uns jardins que porten el seu nom.
4. Tórtola Valencia, ballarina
5. Elena Jordi, la primera directora de cine
Montserrat Casals i Baqué (Cercs, 1882 – Barcelona, 1945). Va regentar un estanc al carrer de la Boqueria i, coneguda com a Elena Jordi, va ser actriu i empresària teatral de vodevil. Va ser la primera dona a dirigir una pel·lícula de cinema mut a Espanya, ‘Thais’, que mai no s’ha trobat. Al cementiri de les Corts hi ha una placa que la recorda
6. Carmen Amaya, del Somorrostro a Hollywood
Carmen Amaya Amaya (Barcelona, 1918 – Begur, 1963). Ballarina i cantant de flamenc nascuda a les barraques del Somorrostro, l’esclat de la Guerra Civil la va portar de gira per Llatinoamèrica i després als Estats Units. Admirada per artistes famosos del cinema i l’art, mai no va oblidar els seus orígens. A la plaça de Brugada de la Barceloneta hi ha una font amb el seu nom, i també té un carrer al barri del Poblenou i una estàtua a Montjuïc, entre d’altres.
7. Pepita Teixidor, la pintora de flors
Josefa Teixidor i Torres (Barcelona, 1865-1914). Va dominar l’art de l’aquarel·la i és considerada la millor pintora de flors de l’època modernista. Va aconseguir el reconeixement dels artistes i de la societat, fins al punt de ser la primera dona amb un monument dedicat a Barcelona, al Parc de la Ciutadella.
8. Giocasta Corma, música
9. Mary Santpere, la còmica que va regnar al Paral·lel
Maria Santpere i Hernáez (Barcelona, 1913-1992). Respectada i estimada pel seu humor transversal, capaç de connectar amb el públic popular, va esdevenir l’actriu còmica del Paral·lel per excel·lència. Al final de la Rambla hi ha una escultura font dedicada a la família de còmics Santpere.
10. Teresa Gironès, ceramista
Teresa Gironès Villanua (Barcelona, 1941-2016). Ceramista i escultora, va estudiar Belles Arts en una època en què poques dones ho feien. Va fer exposicions arreu del món i va ser membre de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica. La seva filla, Montserrat Ros, ha recuperat part de la seva obra i l’exposa al seu antic taller del barri de la Vila de Gràcia, al carrer de Verdi, 44.
11. Conxita Badia, compromís amb la música
Conxita Badia i Millàs (Barcelona, 1897-1975). De ben petita es va iniciar en el cant i va aprendre a tocar el piano per arribar a ser una virtuosa d’aquest instrument. Va conèixer grans mestres de la música —com ara Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla—, amb els quals va treballar intensament. Va marxar de Catalunya el 1937 i no va tornar a Barcelona fins al 1946, per combinar la seva faceta de cantant amb la de mestra de cant. Una de les seves alumnes més destacades va ser Montserrat Caballé.
