Teresa Juvé té 100 anys acabats de fer i és un dels noms destacats de la cultura catalana contemporània, amb una llarga trajectòria tant en l’àmbit literari com docent i en defensa de les llibertats. En aquest ‘Saló de lectura’, programa de betevé dedicat a les lletres dirigit i presentat per Emili Manzano, emès el 2002, Juvé repassa moments clau de la seva vida i parla d’algunes de les seves obres tot conversant amb el periodista, polític i també escriptor Pere Pagès i Elias, conegut com a Víctor Alba.
Nascuda el 1921 a Madrid, Juvé va estudiar a la Institució Lliure d’Enseyament. “Érem molt amics amb els professors. Era una escola mixta on les noies no eren tractades com s’acostumaven a tractar, com a mestresses de casa seva'”, recordava Juvé d’aquesta etapa que va continuar, ja a Barcelona, amb el pas per l’Institut Escola Ausiàs March on va tenir de professor Jaume Vicens Vives: “Feia viure la història i el temps que explicava”, destacava d’ell.
Ficció amb compromís històric
En acabar la Guerra Civil i sent una adolescent, Teresa Juvé es va veure forçada a marxar amb la seva família a l’exili, del qual rememora les dures condicions de vida com a refugiada. Precisament, la situació en un camp de concentració de dones a França protagonitza la seva primera novel·la: ‘La charca en la ciudad’, que el 1963, en ple franquisme, va gosar presentar al Premi Nadal i del qual va quedar finalista. Un reflex del seu compromís polític que ja l’havia empès a ser membre de la Resistència francesa i que va seguir exercint al llarg de la seva vida i, també, al costat del seu marit, el líder socialista Josep Pallach.
M’agrada que el lector de la novel·la policíaca intervingui
Llicenciada en Filologia i Literatura Comparada, Juvé va desenvolupar una carrera, també, com a docent, especialitzant-se en literatura occitana. Aquest és el germen de la que va ser la seva producció literària més coneguda: la saga de novel·la policíaca ambientada als segles XVI i XVII i protagonitzada pel portantveus Jaume Plagumà. Aquesta figura, la del governador representant de la corona al principat de Catalunya, li va servir a Juvé per reflectir l’adveniment dels absolutismes, un sistema que “sempre va en contra d’alguna cosa que és bona, que és real, que pertany a la gent, al poble”, afirmava Juvé.
La democràcia d’avui és democràcia. Però ens pensàvem que aniria una mica més de pressa
Tot i que en té més d’escrites, ‘El degollador de Vallvidrera’ és la vuitena i més recent novel·la d’aquest cicle, després de títols com ‘El portantveus s’ha equivocat’, ‘La Commedia dell’Arte sota sospita’ o ‘Juguesca mortal’. Ha estat aquest 2021 que la Generalitat ha declarat Any Teresa Juvé, coincidint amb el centè aniversari de l’autora.
