Al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, situat a la plaça Nova des de 1962, hi ha l’Arxiu d’Arquitectura, un dels arxius més importants d’Europa d’aquesta matèria.
Des de Cerdà, fins l’actualitat
Aquest arxiu va ser creat el 1969 per Oriol Bohigas i és indispensable per entendre l’evolució històrica de la construcció de Barcelona. S’hi acumula material des de l’inici de l’‘Associació d’Arquitectes de Catalunya. L’Arxiu d’Arquitectura mostra tota l’evolució de Barcelona des de Cerdà fins a l’actualitat, passant per tots els moviments arquitectònics que hi ha hagut a Catalunya en aquest període. Hi ha més de dos milions de documents.
Entre els primers documents, hi ha els plànols dels edificis que es van construir als territoris ocupats per les muralles, com la Universitat de Barcelona; els plànols de l’Exposició Universal de 1888; un edifici de Domènech i Montaner o material de Jujol. De la següent etapa en destaquen plànols de Gaudí. Després, hi ha el material relacional amb l’Exposició Universal de 1929. Aquí hi ha un salt brutal de concepte amb l’aparició del racionalisme català, amb el GATPAC, entre el 1931 i el 1939. Aquest moviment va representar l’arribada de les idees modernes europees, amb la figura de Le Corbusier, que va influir en els joves arquitectes catalans com Sert, Torres Clavé, Subirana o Illescas. Ells, a part del pla Macià, van dissenyar La Ciutat del Repòs i Vacances, que anava des de Barcelona a Castelldefels. L’arxiu del Col·legi torna a tenir documentació important a partir de 1949. Es correspon amb l’aparició del Grup R, format per Sostres, Bohigas o Giráldez. Representen la nova modernització del país. Més tard, sorgeix l’Escola de Barcelona, amb Bohigas o Manuel de Solà Morales. Així, l’arxiu arriba a l’etapa de la Catalunya democràtica, amb la construcció d’obra social, caps, escoles i recintes esportius.
Història del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
L‘Associació d’Arquitectes de Catalunya, fundada el 1874, va donar pas al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya l‘any 1931. Durant la guerra, es va formar el Sindicat d’Arquitectes de Catalunya, i en acabar la guerra, es va recuperar el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, ara també amb les Balears. L’edifici de la plaça Nova es va fer en aquella època. L’autor és Joan Busquets. Era un edifici molt modern i trencador per la seva època. Un dels grans encerts va ser demanar-li a Pablo Picasso els dibuixos dels esgrafiats de la façana que ara són el símbol del col·legi.
El Col·legi d’Arquitectes, a través de l’Arxiu d’Arquitectura, ha preservat i unificat el llegat dels seus avantpassats i coetanis per tenir una visió global de l’arquitectura catalana i per explicar l’evolució del país a través de l’arquitectura.
Ho va explicar Fernando Marzá, arquitecte i director de l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’, el novembre de 2018.
