Els caputxins es van establir a l’àrea de Barcelona el 1578. Amb el pas del temps el que era un convent i solar en uns terrenys coneguts com el desert de Sarrià ha quedat totalment immers dins l’entramat urbà però, de portes endins, bona part dels costums d’aquesta comunitat de frares de la família franciscana es mantenen.
Tradicionalment dedicats a la predicació, així com a la vida contemplativa i d’estudi, els caputxins han acumulat al llarg dels segles un vast coneixement popular lligat a la vida d’austeritat conventual i de tracte i cura dels més pobres.
Herbes i plantes remeieres
Les plantes i herbes amb propietats medicinals que antigament utilitzaven per guarir malalts segueixen creixent en l’ampli jardí que envolta la seu dels caputxins a Sarrià.
Fra Valentí Serra de Manresa, procedent d’una família de pagesos i ramaders de la capital del Bages, se segueix dedicant a l’estudi dels remeis naturals. Ell és qui ens mostra i ens explica les virtuts, entre d’altres, de la sàlvia, la murtra o el timó, que assegura que no poden faltar a cap casa.
Arxiver de la comunitat
A l’observació i ús quotidià de les plantes i herbes remeies, Fra Valentí Serra de Manresa suma el coneixement dels seus predecessors, contingut en nombrosos manuscrits dels que també té cura com a arxiver de la comunitat.
Amb la voluntat d’acostar al públic actual el saber caputxí, ha escrit diverses obres, publicades dins la Col·lecció l’Ermità d’Edicions Morera: ‘Cuinar en temps de crisi. Receptes de frare i guisats populars’, ‘Tornar als remeis de sempre‘. Pocions, ungüents i herbes medicinals’, i ‘El llibre de la mel. Apicultura popular i plantes mel·líferes’.
