El 1888, dues persones amb forta personalitat es van ajuntar per fer l’edifici de les Teresianes. Eren Enric d’Ossó i Cervelló, sacerdot i fundador de les Teresianes, i Antoni Gaudí.

Pobresa exterior, riquesa interior

L’edifici de les Teresianes no és fàcil de visitar, ja que es prioritza l’activitat docent de l’escola. A més, hi resideixen dues comunitats de germanes: un grup d’antigues germanes professores jubilades i la comunitat actual de l’escola.

L’edifici, explica Mañeru, és una al·legoria de ‘Las moradas’, de Santa Teresa de Jesús. En aquest text, la santa proclama la pobresa exterior i la riquesa interior. Per tant, allò essencial és a l’interior i surt de dins cap a fora. Per aquest motiu, a l’edifici hi ha moltes finestres que s’obren de dins a fora. El camí per accedir a aquest interior és l’oració. A partir d’aquí, hi ha tot un camí espiritual que passa per diferents habitacles (“moradas”). Aquesta idea d’itinerari interior està expressada en tot l’edifici.

La porta s’obre des de dins

La porta d’entrada, de ferro forjat, és obra de Gaudí. La va fer personalment al seu taller de Reus. A la part superior esquerra hi ha el cor transverberat de Santa Teresa i a la part superior dreta, el cor de Jesús. Al centre, a dalt, hi ha la creu del mont Carmel. Guarneixen la part central de la porta unes flors de lliri. Com passa amb les finestres, que s’obren de fora endins seguint els principis de Santa Teresa, la porta no té pany per fora: cal obrir-la des de dins.

La creu de quatre braços

Coronant cadascuna de les cantonades de l’edifici, hi ha una característica creu de Gaudí, que també es pot trobar al Parc Güell o a la Sagrada Família. És la creu de quatre braços, amb la flor del xiprer, símbol del vigor. Ara per ara, les propietàries de l’edifici n’han restaurat dues i les altres dues resten en espera de disposar dels recursos econòmics. Com que l’edifici és una escola i no està catalogat, les reparacions les paga la propietat.

També a la cantonada, a la part alta, hi ha l’escut de les Teresianes, els dos cors amb la creu del mont Carmel.

Un edifici sobri i auster

Crida l’atenció l’austeritat de la construcció. Les parets són de totxana catalana vermella i pedra del Garraf. Però en aquest cas, es van fer servir els pedaços de pedra que sobraven després de tallar els grans blocs que es van fer servir per als edificis del passeig de Gràcia. Aquesta humilitat en els materials va ser voluntat expressa d’Enric d’Ossó, que volia un edifici sobri i auster.

També hi ha alguna decoració ceràmica, però és escassa perquè el ceramista de Gaudí era car i Enric d’Ossó no disposava de prou diners. Finalment, destaquen a la façana els petits vidres triangulars de colors vius que deixen passar la llum i creen efectes molt vistosos.

“Todo se pasa”

Només entrar a l’edifici, en un marbre a terra, hi ha una inscripció enigmàtica: “Todo se pasa”. Es tracta d’un vers de Santa Teresa que es completa així: “Nada te turbe, nada te espante, todo se pasa, Dios no se muda”. Significa l’entrada a ‘Las moradas’, a la casa de Déu.

Escala a enlloc

Ja a l’interior, Merche Mañeru mostra a Antonio Baños un misteri de l’edifici: una escala que no du enlloc. Bé, al final de l’escala hi ha una porta, però és d’un armari. Segons explica Mañeru, podria ser un error de Gaudí. Baños apunta a la possibilitat que fos un símbol secret i desconegut de l’arquitecte.

Arcs harmònics imperfectes

En un claustre d’arcs parabòlics, Baños descobreix que les columnes que sostenen els arcs tenen un nombre diferent de totxanes. Mañeru explica que Gaudí no buscava la perfecció, sinó l’harmonia. I visualment és un claustre ben harmònic. Aquests arcs, malgrat aquesta imprecisió, mantenen en peu l’edifici ja que no té columnes.

Gaudí va tenir cura que la llum entrés per tot l’edifici i va crear els espais pensant en l’oració. D’aquesta manera, els mateixos passadissos formats pels arcs afavoreixen l’oració i preparen l’ànima per a la trobada amb la setena “morada”.

La setena “morada”

Per Santa Teresa, la “morada” més important del viatge cap a l’interior era la setena, que és on es troba Jesús. Per això, Gaudí la va situar al centre de l’edifici. Al mig de la sala que representa la setena “morada” hi ha una columna de totxanes d’uns 70 centímetres amb una escultura de Jesús al damunt. És el centre de la setena morada i de l’edifici. La columna està a mig fer perquè cadascú la completi per si mateix. Això es fa coneixent-se a un mateix i a Jesús.