En acabar la guerra, el franquisme va crear un tribunal per confiscar tots els béns dels contraris al règim.
A la plaça del Cinc d’Oros, a la cruïlla de passeig de Gràcia amb Còrcega, hi ha l’edifici on es va instal·lar el tribunal franquista que havia de confiscar els béns patrimonials de les famílies Macià, Companys i de milers de catalans. A Barcelona, va afectar centenars de famílies, moltes de les quals a l’Eixample.
El Tribunal de Responsabilidades Políticas
El 28 de juliol del 1939, sis mesos després de l’ocupació franquista de Barcelona, la màxima autoritat militar de Catalunya, el general Orgaz Yoldi, va ordenar la creació del Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas.
Aquest tribunal tenia l’única funció de confiscar els béns de totes aquelles persones o famílies que havien mantingut alguna mena de compromís amb la Generalitat o amb el govern de la República. Aquestes persones, o bé eren a l’exili, o bé havien mort durant la guerra, o bé estaven empresonades. Una minoria eren a casa seva i, senzillament, se’ls va fer fora per instal·lar-hi gent “afectas al régimen”.
Una xarxa de delators
El tribunal penjava directament de l’Auditoria de Guerra, el principal tribunal repressor del règim a Catalunya. Comptava amb la col·laboració de la policia franquista de Barcelona i, més concretament, del seu cap, José Hungría. Aquest personatge va reclutar un nombre indeterminat de conserges de finca i de taxistes que aportarien informació al tribunal.
A mans d'”afectos al régimen”
El funcionament del tribunal era molt senzill: acceptava qualsevol denúncia anònima, sense contrastar. Només es demanava el nom i el cognom de l’acusat i la seva situació patrimonial, és a dir, aquells béns o aquelles finques que podien ser expropiats. A partir d’aquí, s’activava la maquinària.
Un cop el tribunal tenia la plena disposició dels béns embargats, els distribuïa en tres paquets: el primer paquet s’assignava directament a persones “afectas al régimen”; el segon lot anava a una subhasta restringida on només podien participar, de nou, “afectos al régimen”, i en què els preus aconseguits eren irrisoris; el darrer lot se’l reservava l’estat, que el cedia en usdefruit a persones, com no, “afectas al régimen”, fossin aquestes de Catalunya o de qualsevol lloc d’Espanya. Molts dels beneficiats eren persones que havien arribat amb les tropes franquistes durant l’ocupació de la ciutat.
Milers d’afectats
No hi ha dades concretes que permetin establir quantes persones i famílies va afectar aquesta confiscació de béns, però en van ser milers. Les més cèlebres van ser les famílies Macià i Companys, que van ser expropiades en la mesura que el règim va ordenar. Als Macià se’ls va expropiar una propietat rural a les proximitats de Lleida.
El final del tribunal
15 mesos més tard de la constitució del tribunal, el nou cap de la policia del règim a Barcelona va decretar que ja n’hi havia prou d’aquest espoli perquè ells mateixos havien detectat que una gran part de les denúncies eren falses.
Aquestes confiscacions no han estat mai revisades per la llei. Els expropiats mai més no han recuperat el seu patrimoni.
