Barcelona va viure la pitjor sequera de la seva història entre mitjans de 1816 i mitjans de 1818, que va derivar en una gran mortaldat. La primera part del segle XIX és un període que es caracteritza a Barcelona per tenir els anys més secs registrats mai, amb nombrosos anys en els que la pluja amb prou feines arribava a la meitat del que és habitual.
“Lo any de la fam”
Barcelona té dades d’observacions meteorològiques fiables des del 1778, gràcies al doctor Campillo i als seus deixebles. Per això se sap que dels cinc anys més secs viscuts a Barcelona des del 1786 fins ara, quatre es troben entre 1813 i 1823. L’any 1817, però, va ser el pitjor. Conegut com “lo any de la fam”, va ser un any de precipitacions molt baixes, amb 215 litres per metre quadrat, quan la mitjana de la ciutat és de 600 litres anuals. Van ser especialment secs l’hivern i la primavera: fins al mes de maig, només van caure 40 litres. El rec Comtal, el canal de rec que durant segles va abastir d’aigua la ciutat de Barcelona, baixava sec. La sequera va portar un any de males collites i això va causar una epidèmia de fam. També se’n va ressentir la higiene i una de les pitjors conseqüències va ser l’aparició d’un brot de pesta groga que va matar el 10 % de la població.
L’any més sec i el més plujós
Barcelona té un clima mediterrani típic, en el sentit que passa d’un extrem a un altre: de les grans pluges, a les grans sequeres. Per tant, les grans sequeres sovint s’acaben amb grans aiguats. Això va passar el 2015. Aquella sequera es va acabar el 2018, l’any més plujós de la història, amb 1057 litres.
Ara tenim una sequera excepcional, que s’allarga des del 2021 i que ens deixa registres anuals semblants als mínims aconseguits durant el període més eixut de principis del segle XIX.
Al llarg del segle XX, Barcelona ha viscut diversos episodis de pluges i sequeres extremes. L’any 1971, per exemple, va ser extraordinàriament plujós i, els anys que el van seguir, força secs. Igualment plujosos van ser el 1991 i el 1992, precedint una greu sequera des del 1988 fins al 1990. També va ser extrema la sequera del 2007 i 2008, quan fins i tot es va plantejar la possibilitat de portar aigua en vaixells per abastir la ciutat. Aquella sequera va conscienciar els barcelonins de la necessitat de no malbaratar aigua, fins al punt que aquell any, la ciutat va tenir el consum més baix per cap de tot Espanya.
Degut al canvi climàtic, els fenòmens extrems seran cada cop més extrems i més freqüents. Per tant, els aiguats i les sequeres seran cada cop més habituals.
