Més enllà dels rècords de manca de pluja que ja fa mesos que anem batent un rere l’altre i del baix nivell d’aigua emmagatzemat als embassaments, la sequera també es fa notar al paisatge.
No cal bellugar-se gaire per observar les conseqüències de la poquíssima pluja que s’ha recollit aquest últim any. A Collserola, el sotabosc està ben eixut i, en alguns sectors, la imatge és més pròpia de l’estiu que del bell mig de la primavera.
A vista de satèl·lit costa veure les diferències en els boscos entre l’any passat i aquest. En canvi, en els sembrats és ben clara. Tan sols cal comparar les imatges de mitjans d’abril del 2022 amb la d’aquests dies per veure com el verd viu que hauria de predominar és, a data d’avui, un color més aviat marronós.
Poca verdor a Osona, amb el pantà de Sau al 6,6 %
Les dues imatges superiors corresponen a un sector de la comarca d’Osona de mitjans d’abril del 2022 (esquerra) i del 2023 (dreta). Són del satèl·lit Sentinel 2, a l’Agència Espacial Europea. La població que hi ha a la part superior és Manlleu i la que es troba al seu sud-est, Roda de Ter.
La imatge de l’any passat a Osona presentava una comarca enverdida pels sembrats. Enguany, però, la situació és força diferent. El verd no és, ni de bon tros, tan intens. Una mostra més de l’escassa pluja que hi ha caigut els darrers mesos.
A banda, també es veu com ha minvat de manera molt remarcable el nivell de l’embassament de Sau. Ara mateix, la cua de l’embassament, que es troba a la dreta de la imatge, està seca. La raó és que el volum d’aigua embassat ha passat del 61,6 % al 6,6 % en un any. Per una banda, això ha estat fruit de la sequera, però també pel desembassament que s’ha dut a terme cap al pantà de Susqueda al llarg de les últimes setmanes.
El Vallès, amb els sembrats que els costa d’avançar
Més a prop de Barcelona, a cavall del Vallès Occidental i l’Oriental, la situació és semblant. A l’esquerra de les imatges hi ha Sabadell i Barberà del Vallès, mentre que a la dreta hi ha la Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda i Mollet del Vallès.
Els sembrats que envolten els nuclis urbans de la conca del riu Besòs l’any passat presentaven una verdor ben marcada, com és típic de mitjans d’abril. Aquest any, en canvi, costa trobar el color verd. A la majoria de camps amb prou feines comencen a despuntar-hi els sembrats i, sovint, els costa tirar endavant. Només cal passejar-s’hi per veure-ho, també, arran de terra.
La diferència: la pluja del març
L’any passat ja ens trobàvem immersos en aquesta sequera. Quina diferència hi ha, doncs, perquè el paisatge sigui tant diferent ara respecte de fa un any?
La resposta rau, principalment, en el mes de març. El del 2022 va ser un oasi, en el sentit que va ser un mes plujós a bona part del territori. La precipitació abundant, coincidint amb l’inici de la primavera, va afavorir que els sembrats tiressin endavant amb força.
El març del 2023, per contra, ha estat extraordinàriament eixut. Segons l’Observatori Fabra va ser el més sec registrat en els més de cent anys de dades de què es disposa. El mes d’abril segueix el mateix camí i hem superat la primera quinzena sense haver rebut gairebé gens ni mica de pluja.
