La feina meticulosa del metge Francesc Salvà i Campillo al segle XVIII ha permès afirmar que el 2.010 es va assolir a Barcelona la temperatura més alta en 230 anys. Va ser a causa d’un flaix de calor. 

Salvà i Campillo mesurava les dades atmosfèriques, temperatura, pressió, humitat, vent i estat del cel, perquè en aquella època hi havia un corrent de la medecina europea que pensava que el temps atmosfèric i les malalties estaven molt relacionades. Des del seu estudi del carrer de Petritxol, prenia les mesures tres cops al dia. Gràcies a la seva tasca, Barcelona disposa de la sèrie de temperatures més llarga del món, des de 1780 fins l’actualitat.

El 27 d’agost de 2.010, Barcelona va assolir una temperatura de 39’3º C, la més alta en 230 anys. La humitat era molt baixa, del 19%. Aquest fenomen va durar sis hores. Aquell matí havia començat amb temperatures de 23-24º, i a la nit tornaven a ser similars, amb una humitat del 60-70%. Però entremig, les temperatures es van disparar fins a assolir el rècord. A aquest fenomen se’l va anomenar flaix de calor.

El flaix de calor es va produir a causa d’un curiós fenomen atmosfèric. A Andalusia hi havia una onada de calor causada per una massa d’aire molt calent procedent de l’Àfrica que feia una setmana que estava estancada. Aquesta massa d’aire es va moure empesa pel vent de forma molt anòmala i a força velocitat cap al nord-est, situant-se sobre Catalunya. S’hi va estar sis hores i, de la mateixa manera que va arribar, el vent del nord se la va tornar a emportar.

El flaix de calor no és un fenomen nou. Passa a la Mediterrània, al sud d’Europa i al nord d’Àfrica, però fins aquell moment no se li havia posat nom. Ara que té nom, els investigadors poden centrar-se millor en el seu estudi en relació amb el canvi climàtic. Amb l’estudi genèric de les onades de calor, aquests fenomens quedaven amagats.

Les conseqüències d’una onada de calor i d’un flaix de calor són molt diferents. Mentre que l’onada de calor es pot preveure i la pujada de temperatures és progressiva, el flaix de calor apareix per sorpresa, amb una pujada i una baixada de temperatura sobtada. A l’agricultura, els pagesos poden prendre mesures de protecció contra les onades de calor, com ara regar. Però amb els flaixos de calor, no hi ha temps de reacció. Al Penedès, per exemple, es va perdre el 20% de la collita de raïm.

La ciutat de Barcelona, per les seves característiques urbanístiques i les seves polítiques de mobilitat, té una illa de calor, sobretot estival i nocturna, que fa que tingui una mortalitat superior a les zones que la rodegen. Per tant, com creia el doctor Salvà i Campillo, la temperatura està realment relacionada amb la salut.

La Societat Americana de Meteorologia defineix el flaix de calor, flash heat en anglès, a partir del cas de Barcelona del 2.010.