En ple franquisme, moltes dones van tenir la primera oportunitat per formar-se al Centre d’Influència Catòlica Femenina (CICF). A l’antiga seu del CICF, al carrer de Santaló 27, hi va tenir lloc el primer recital del grup de la Nova Cançó Catalana, més tard batejat per Josep Maria Espinàs com “Els setze jutges”.
Què era el CIFC?
Teresa Triadú, de l’Institució Cultural del CIC explica que l’entitat va néixer als anys 50, en ple franquisme. La seva fundadora, Maria Rosa Ferrer i Escofet, pretenia que les dones catalanes d’un nivell social mitjà, tinguessin accés a la cultura i la religió contemporànies. Era un centre confessional i gràcies a això, va tenir autorització per desenvolupar les seves activitats a través del bisbat de Barcelona.
Durant molts anys, el CICF va fer conferències i va proporcionar formació a dones joves, i més endavant va iniciar una nova etapa oferint activitats pedagògiques. Primer van crear l’Escola de Secretariat de Direcció, que tenia un doble objectiu: donar accés a les noies joves al coneixement i la cultura, i donar servei a la demanda d’aquest perfil professional a l’època. Després, Teresa Viladevall va crear l’Escola de Jardineres Educadores, una idea que venia de França i que seria l’equivalent a l’educació infantil actual. Aquesta escola va ser l’embrió de l’escola Thau. La idea era crear un parvulari on aquestes noies poguessin exercir en acabar els estudis. L’escola va tenir tant d’èxit que va créixer fins a convertir-se en el què és a l’actualitat. Un dels grans mestres del CIC va ser Joan Triadú, que va ser director de l’escola Thau.
El 19 de desembre de 1961
El primer concert de la Nova Cançó es va celebrar a la segona planta de l’edifici. Hi van actuar Miquel Porter, Josep María Espinàs i Remei Margarit, que va actuar a través d’una gravació per culpa d’una afonia. La tasca dels components de la Nova Cançó, reunits més tard sota el nom d'”Els setze jutges”, anava més enllà de la música i feia una tasca en favor de la llengua i la literatura catalana. També va aportar un nou contingut a les lletres, sovint amb missatges poc explícits que calia interpretar per superar la censura franquista.
Actualment, el CIC, que va perdre l’F de Femení als anys 70 quan va incorporar nois a les escoles, segueix amb la seva activitat pedagògica a l’ensenyament reglat i al no reglat, amb la música i els idiomes, i segueix oferint actes i concerts atenent a la seva vessant cultural.
