Els botxins eren persones als quals ningú no volia per veïns. Els primers eren carnissers; de fet, la paraula botxí vé del frances ‘boucher’, que vol dir carnisser.

Però, on havien de viure els botxins?

Els botxins no estaven gaire ben vistos i ningú no els volia tenir de veïns. Per això, els consellers de Barcelona van proposar que el botxí no havia de viure ni a dins, ni a fora de la ciutat, sinó enmig de la muralla.

La feina de botxí passava de pares a fills perquè ningú no la volia fer. Les últimes execucions públiques a plaça daten de finals del segle XIX.

L’últim botxí de Barcelona va morir al 1940 i l’última execució en mans d’un botxí va ser la de Salvador Puig Antich el 1974. Ho va explicar Joan de Déu Prats, periodista i escriptor, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.