La zona del Mercat de Sant Antoni va acollir durant la Primera Guerra Mundial famílies jueves otomanes residents a França que fugien del conflicte.

De l’Imperi Otomà a Barcelona passant per França

Les famílies que van arribar a Barcelona eren originàries del món otomà: Salònica, Esmirna, etc. L’any 1906, dins l’imperi hi va haver un moviment nacionalista anomenat Joves Turcs. Aquest moviment va generar un munt de canvis que van canviar la relació de les minories amb el sultanat. Un d’aquests canvis va ser l’obligació de fer el servei militar als jueus. Aquests s’hi van negar i van marxar del país i es van convertir així en apàtrides.

Aquest primer èxode es va produir abans de l’any 1912. Després d’aquesta data hi va haver una segona onada migratòria causada per la primera guerra balcànica. Aquestes famílies van triar França com a destinació perquè havien estat educades en una institució francojueva anomenada Aliance Israelite Universelle. Però amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, van decidir passar els Pirineus i establir-se a Barcelona.

Al Mercat de Sant Antoni

Al principi, Barcelona era una plataforma per seguir el seu camí cap a Amèrica. Però moltes d’aquestes famílies van tenir èxit i es van establir a la ciutat. Vivien de la venda ambulant. Compraven i venien les seves mercaderies al Mercat de Sant Antoni. Per això es van establir en aquest veïnat. Malgrat tot, el cònsol turc de Barcelona no els va reconèixer com a turcs.

Cosmopolites i multilingües

La llengua materna d’aquestes persones era el jueu espanyol, anomenat ladino. Era un castellà del segle XV que es van endur i conservar amb l’expulsió del regne d’Espanya. A més, parlaven el turc, el francès, l’italià, l’anglès o l’alemany. Eren gent cosmopolita acostumada a negociar arreu del món.

Agudag Ahim

L’any 1918-19 es va crear la primera comunitat jueva de la ciutat, la FIT, al carrer de Provença, 250. I l’any 1926 es va crear la primera comunitat al barri de Sant Antoni, l’Agudag Ahim. La primera seu va ser al carrer de Sant Pau, 74, i després va anar canviant al voltant del mercat. “Agudag ahim” significa “una unió fraternal” en hebreu. Servia per fer-hi i aglutinar les grans celebracions i trobades importants. Era el motor social de la comunitat.

Del 1933 al 1936 la comunitat jueva a Barcelona tenia entre 6.000 i 7.000 persones. Amb la Guerra Civil va anar a la baixa.

Expulsats pel franquisme

L’any 1939 les tropes franquistes que van entrar a Barcelona van saquejar les dues sinagogues de la ciutat. Se’n van endur tot el material i els arxius a Salamanca com a botí de guerra. Un dels primers decrets llei franquistes sobre mercats municipals va establir que només podien tenir llicència per vendre als mercats els espanyols. Privades del seu mitjà de vida, moltes de les famílies jueves van decidir marxar.

De les famílies que es van quedar en resta alguna traça a les llicències del Mercat de Sant Antoni. Avui, encara hi ha algun Cohen o algun Levy.