L’Edifici de Llevant, a les Llars Mundet, aleshores en construcció, es va convertir en un camp de concentració quan Barcelona va caure a mans de l’Exèrcit franquista, el gener del 1939, i fins a l’abril del 1940.

Els camps de concentració franquistes

Els camps de concentració es van fer servir durant la Guerra Civil a la zona nacional per identificar els milers de persones que l’Exèrcit franquista capturava a mesura que avançava. En total, hi van passar uns 500.000 homes.

A Catalunya hi va haver 16 camps de concentració franquistes entre l’estiu del 1938 i fins al 1942. Les grans preocupacions dels presoners eren el fred, la gana i aconseguir un aval dels familiars per poder obtenir la llibertat.

La presó de dones de les Corts

Una de les recluses era Maria Salvo que ens explicava les condicions de vida en el centre de repressió franquista

Va passar aquí

El Pavelló de Llevant

El Pavelló Llevant va funcionar durant un any i escaig, entre el 10 de febrer del 1939 i l’abril del 1940. No se sap la xifra exacta d’homes que hi van estar tancats, però hi ha alguns indicadors que en poden aproximar la dada. El primer és la capacitat que havien calculat els franquistes. A mitjans d’abril, quan la guerra es va acabar definitivament a Espanya, les autoritats dels camps de concentració franquistes van fer un informe dels camps actius i van calcular que el camp de Llevant tenia una capacitat per a 15.000 persones. El segon és una llista de presoners numerada de la primera setmana: del 10 al 18 de febrer del 1939 hi van ingressar 6.000 persones.

L’edifici

L’edifici on es va construir el camp pertanyia a la Casa de la Caritat, però l’any 1954 el va adquirir l’empresari Artur Mundet per construir-hi les Llars Mundet.

Les Llars Mundet: la casa dels infants sense llar

Tres antics alumnes del centre recorden els anys passats a la institució

Va passar aquí

Quan es va convertir en camp de concentració, l’edifici estava en un descampat i rodejat per una tanca de filferro que rodejava tot el perímetre. Els familiars que buscaven algú desaparegut s’acostaven a la tanca de filferro i en cridaven el nom. Quan el reclús trobava algú de fora que el buscava, mirava de contactar amb la família perquè fes les gestions per alliberar-lo. És el cas de Santiago Alcolea, que va aconseguir la llibertat gràcies a una tieta seva de Gràcia.

Quintos als camps

A partir del desembre del 1939, el règim franquista va haver d’afrontar la mobilització de quintes. El criteri del nou règim va ser que els nois que havien fet el servei en zona republicana durant la guerra no havien fet el servei militar i, per tant, l’havien de tornar a fer. Els ajuntaments, a través de les caixes de reclutes, van classificar els quintos en diferents graus d’afecció al règim. Per tant, hi havia desafectes. Els quintos desafectes sobre els quals no hi havia prou indicis o proves per ser enviats a la presó, van ser enviats als camps de concentració. Allà se’ls va enquadrar en unes unitats militars de càstig, els batallons disciplinaris de soldats treballadors. Aquest servei especial durava dos anys.

Fa uns anys que es va posar en marxa un projecte de memòria històrica per dignificar l’espai del Pavelló de Llevant i, sobretot, de les persones que hi van estar recloses.

La Guerra Civil a Barcelona

Des dels primers passos de Lluís Companys i la lluita pel poder entre anarquistes i comunistes, fins a l’entrada dels tancs per la Diagonal

Va passar aquí