A finals del segle XIX, va obrir les portes l’Hotel Buenos Aires, situat al carrer de Mont d’Orsà. Un espai rural i zona d’estiueig habitual de la burgesia barcelonina. Com a curiositat, destaca que, per fer les reserves, els clients havien d’anar a una botiga de la Rambla, des d’on sortia un colom missatger, que anava fins al colomar de l’Hotel Buenos Aires. Una època en què Vallvidrera era un municipi independent de Sarrià, fins al 1892, i no annexat a Barcelona, fins al 1921.

De residència d’estudiants a llar d’avis

El 1928, en plena dictadura de Primo de Rivera, la Universitat de Barcelona obriria a l’antic hotel el Colegio Mayor Alfonso XIII, en homenatge al llavors rei, que seria una residència d’estudiants on també es farien alguns cursos, principalment d’estiu. Durant la Guerra Civil, i com molts altres edificis religiosos o de la burgesia, la casa es va fer servir de centre d’acollida de refugiats i malalts. En la dictadura franquista, la Diputació de Barcelona va llogar la casa per ubicar-hi una llar per a matrimonis ancians. El 1976 la Congregació de Sant Vicenç de Paül obriria la llar d’avis Betània. Els Pares Paüls, congregació religiosa propietària de l’immoble, van vendre l’edifici a London Private Company, que es dedica a la inversió immobiliària i que ha demanat una llicència hotelera i un permís d’enderrocament.

De l’Hotel Buenos Aires a la Casa Buenos Aires

El febrer del 2019 un grup de joves van ocupar l’antic Hotel Buenos Aires, per evitar-ne l’enderrocament. Una iniciativa que també ha rebut el suport de vuit entitats veïnals que reclamen a l’Ajuntament que es catalogui l’edifici modernista.