El 7 de desembre del 1984 es va dur a terme la primera ocupació d’un edifici a Barcelona, una acció fins aleshores inèdita a la ciutat i a tot l’estat espanyol. Aquella primera ocupació va tenir lloc al carrer del Torrent de l’Olla, 39-41, a la Vila de Gràcia.

A la recerca d’un local

En Joni D., dinamitzador cultural, va participar directament en la primera ocupació. En aquella època, tenia 16 anys i es movia en un entorn de joves molt actius culturalment: feien música, programes de ràdio, fanzins, etc. Els calia, però, un local per desenvolupar les activitats i ni l’Ajuntament ni cap altra institució no els en cedia cap.

L’estiu del 1984, en Joni D. i el seu entorn cultural havien viatjat en dos grups separats a Holanda i Itàlia per conèixer com es realitzaven les ocupacions i com s’organitzaven posteriorment. A partir d’aquells viatges, van començar a estructurar-se a Barcelona. Van organitzar el Col·lectiu Squat de Barcelona, van fer algunes reunions a l’Ateneu Llibertari de Gràcia i, finalment, van decidir entrar al local del Torrent de l’Olla.

El dia i l’hora, claus

L’ocupació es va fer el divendres 7 de desembre a primera hora de la tarda. Es va triar el dia i l’hora amb el pensament que el cap de setmana, la policia hauria d’estar pendent de les zones d’oci i això els deixaria més marge per aguantar, com a mínim fins dilluns.

La presa de possessió

El local ocupat era un antic consultori buit des de feia 18 anys. Els primers que hi van entrar duien matalassos, bombones de butà i altres estris per la supervivència. La idea era quedar-s’hi a viure i, a poc a poc, organitzar i netejar el local. El grup de suport que es va quedar al carrer va començar a pintar de lila la façana de l’edifici. Volien transmetre als veïns que estaven rehabilitant el local.

Desallotjament policial i detencions

Però els càlculs que el col·lectiu havia fet respecte a la policia van fallar, i només dues hores després de l’ocupació va aparèixer la Policia Nacional que, directament, sense preguntar, va carregar contra els que eren fora de l’edifici. Després, per poder accedir a l’interior, van encastar la furgoneta policial contra la porta. Un cop a dins, van detenir els 18 ocupants.

El dissabte 8 de desembre, l’endemà de l’ocupació i de les detencions, el Col·lectiu Squat va fer una roda de premsa a l’Ateneu Llibertari de Gràcia en suport dels detinguts.

Havien de passar uns quants mesos perquè el Col·lectiu Squat ocupés un segon edifici. Va ser el 1985, al carrer de Bolívar, 12, que no es va desallotjar fins passat un mes.

Una ocupació sense precedents a l’estat

En el moment de la primera ocupació, el moviment ocupa no existia. Només hi havia un moviment similar al País Basc, però amb la diferència que ocupava cases rurals. Per aquest motiu, es considera que la de Torrent de l’Olla va ser la primera ocupació de l’estat tal com les entenem avui i, sobretot, en una gran ciutat.

El problema de l’habitatge als 80 i avui

Segons Joni D., la diferència entre els anys 80 i l’actualitat és que aleshores els habitatges estaven buits per la deixadesa dels propietaris i la inacció de les institucions. Semblava que no li importava a ningú. Avui, els grans propietaris fan fora la gent dels immobles i tenen pisos buits per especular. Però les víctimes són les mateixes: les classes desafavorides que no tenen accés a un habitatge digne.